Ramon Llull

RAMON LLULL LLIBRE DE LES BESTIES
1. BIOGRAFIA
Nascut probablement el 1232 a Ciutat de Mallorca, fill únic d'uns catalans nobles instal·lats a Mallorca arran de la conques-ta, poca cosa sabem amb certitud dels seus primers anys; ara bé, de la seva maduresa tenim força dades, fornides en bona part per la Vida coetània, una mena de “memòries” que el beat dictà als cartoixans de Vauvet (prop deParís), l'any 1311. Sabem que el Conqueridor el volgué al seu costat i el nomenà preceptor del seu fill, el futur Jaume II de Mallorca. D'aquesta època juvenil data la seva vida mundana i dissoluta a la Cort.
Cap a l'any 1263 Ramon Llull era un home de 31 anys administrador de la casa reial del futur Jaume II de Mallorca i el seu tarannà corresponia a la imatge comuna del cortesà. Res no feiapensar que abandonaria la seguretat d'una vida tan plàcida, però ho féu. Ho deixà tot per se-guir una de les vides més apassionades, arriscades i intenses de l'edat mitjana (i llarga, ja que 83 anys és una edat insòlita). Un vespre d'aquell 1263 (portava mitja dotzena d'anys casat) es-tava composant un poema d'amor a una dama (activitat literària molt corrent en la tradició tro-badoresca), quan segonssembla se li va aparèixer Jesucrist cru-cificat. Ho deixà tot i es colgà al llit; però l'endemà mateix tornava a treballar en el poema, i tornà la visió. Això es repetí cinc o sis vegades, fins que Llull va comprendre que era un senyal que l'invi-tava a dedicar-se del tot al servei de Crist, malgrat el seu passat cortesà, que sempre més li pesà a la consciència.
Meditant, entre dubtes i pors, livingué, com ins-pirat per Déu, allò que havia de fer: 1) conduir els infidels, sobretot els musul-mans, a la veritat de l'Evangeli; 2) escriure un llibre mai no escrit fins aleshores que pogués defensar els valors del cristianisme primitiu tot refutant de manera absoluta les creences dels infidels a través d'arguments demostratius i no basats en la fe; i, 3) construir uns monestirs on els frarespredica-dors aprenguessin llengües, sobretot l'àrab, per poder predicar en terres d'infidels.
Trigà uns quants anys a donar el pas definitiu. Es vengué totes les possessions (excepte una part, per a la muller, Blanca Picany, i els dos fills que li havia donat, Domènec i Magdalena) i es vestí pobrament de frare per sempre més. Després d'un pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, conscient de la sevamanca de preparació i influït per Sant Ramon de Penyafort, tornà a Mallorca, on del 1265 al 1274 estudià els grans llibres reli-giosos (La Bíblia, l'Alcorà, el Talmud, els Sufís) i de pensament (Aristòtil, els Pares de l'Església, teòlegs...), ciències i altres disciplines, no tan sols en la tradició cristiana occidental sinó també so-bretot en l'àrab; i lògica, retòrica i apologètica (la part dela teologia que té per objecte la defensa i la fonamentació raonable de la fe cristiana); i també llengües, sobretot el llatí (llengua vehicular del món cristià) i l'àrab (la llengua dels infidels).
Durant aquests anys (~1274) va escriure el Llibre de la contemplació (en versions catalana, llatina i àrab), on rau ha el germen del seu pensament i on assaja diver-sos mètodes d'exposició i depensament. Els anys d'estudi acabaren, quan ja havia complert la quarantena, en un retir al puig de Randa, on es lliurà a la contemplació. Hi volia cercar Déu en solitud, però, tot sojornant-hi, li arribà la “il·luminació de Randa”, una mena d'“il·lustració divina” segons les seves paraules, que l'ajudaren a concebre i organitzar aquell llibre que mai no s'havia escrit i que havia de ser un sistemademostratiu de la veritable creença. Aquest sistema fou l'Art, que es posà a escriure de seguida i que al llarg de la vida anirà rescrivint en diferents versions, ex-tensions, intencions i aplicacions concretes a dife-rents sabers.
Llull acabava d'intuir un sistema mecanitzat de raonament, l'Art (traducció del grec tecné, que a l'edat mitjana significava `mètode') a partir de l'analogia existent...