Ramon Llull

RAMON LLULL

LLIBRE DE L’ORDE DE CAVALLERIA

LLIBRE DE L’ORDE DE CAVALLERIA

Déu honrat, gloriós, que sou compliment de tots els béns, amb gràcia i benedicció vostra comence aquest llibre que és l’orde de cavalleria.
Per significança dels setplanetes, que són cossos celestials i governen i ordenen els cossos terrenals, departim aquest llibre en set parts, per a demostrar que els cavallerstenen honor i senyoria sobre el poble per a ordenar i per a defendre. La primera part és el començament de la cavalleria; la segona és l’ofici de la cavalleria; la tercera és l’examinació que convé fer a l’escuder quan vol entrar a l’orde de cavalleria; la quarta és la manera segons la qual deu ésser fet cavaller; la cinquena és allò que signifiquen les armes del cavaller; la sisena són elscostums que pertanyen al cavaller; i la setena l’honor que li convé tenir al cavaller.
En una terra s’esdevé que un savi cavaller que durant molt de temps ha mantingut l’orde de cavalleria en la noblesa i força pel seu alt coratge, saviesa i ventura que l’han mantingut l’honor de la cavalleria en guerres i torneigs, en assalts i batalles, va elegir una vida ermitana quan va veure que els seus dieseren breus i la natura el defallia a usar armes per la vellesa. Aleshores, va desemparar els seus heretatges i heretà els seus infants, i en un boscatge gran, abundós d’aigües i d’arbres fructuosos, va fer la seua habitació fugí del món pel despoderament del seu cos, en el qual havia esdevingut la vellesa, no el deshonrà en aquelles coses on saviesa i ventura durant llarg temps l’havien honrat. On,per açò, el cavaller pensà en la mort, recordant el traspàs del segle a l’altre, entén la sentència perdurable per a la qual havia de venir. A ·beyl prat hac· arbre molt gran, carregat tot de fruits, on el cavaller vivia en aquell gran bosc. Davall d’aquell arbre havia una fontana molt bella i clara, en el qual el prat i els arbres que li eren al voltant eren abundosos. El cavaller tenia el costum,tots els matins, d’anar aquell lloc a adorar, contemplar i pregar a Déu, el qual feia gràcies i mercès del gran honor que li havia fet en tots els temps de la seua vida en aquest món.
En aquell temps, a l’entrada del gran hivern, s’esdevé que un gran rei molt noble i de bons costums ben abundós, ha manat les corts. I per la gran fama que té per la terra la seua cort, un assalt escuder, tot sol,amb el seu palafrè cavalcant, anava a la cort per a ser anomenat cavaller novell ; on, pel treball que ha sostingut del seu cavalcar, dementre que anava amb el seu palafrè, s’adormí; i en aquell moment, el cavaller que en el bosc feia la seua penitència anant cap a la font a contemplar a Déu i menysprear la vanitat d’aquest món,segons com havia acostumat cada matí.
Dementre que l’escudercavalcava,el seu palafrè va eixir del camí i més anà pel boscatge, i va anar per on li plau pel boscatge, fins esdevenir a la fontana on el cavaller estava orant. El cavaller, que veure venir l’escuder, deixà la seua oració i s’assegué en el bell prat, a l’ombra de l’arbre i va començar a llegir un llibre que tenia en la seua falda. El palafrè, quan fou a la font, begué de l’aigua; i l’escuder, que sentídormint que el seu palafrè no es movia, es despertà i va veure davant el cavaller molt vell que tenia una gran barba, cabells llargs i la vestimenta rompuda per la vellesa; i per la penitència que feia, estava prim i descolorit, i per les llàgrimes que gitava, els seus foren apoquits i amb esguard de molta vida santa. Molt es va meravellar la ·I· de l’altre, perquè el cavaller havia estatllargament en el seu ermitatge, en el qual no hi havia vist cap home després d’haver desemparat el món i deixà de portar armes, i l’escuder es meravellà fortament quan va esdevenir en aquell lloc. L’escuder davallà del seu palafrè saludant amablement el cavaller, i el cavaller el va acollir el més bellament possible, i s’assegueren en la bella herba,·I· pres de l’altra . El cavaller, que sabia que...