Ramon Llull

Amic e Amat , de Ramón Llull

10. Digué l’Amat a L’Amic -¿Saps, encara, què es amor?-. Respongué: -Si no sabés què és amor, ¿hauria sabut què és pena, tristesa i dolor?
Amic respon a l’Amat ambuna pregunta retòrica deixant intuir un “si” ja que defineix a l’amor com un sentiment que comporta pena, tristesa i dolor, ja que si no estimem no podem conèixer ni sentir pena, tristesa i dolor.38. Cantava i plorava l’Amic cants del seu Amat, i deia que és més ràpida cosa l’amor en el cor de l’amador, que el llamp en la resplendor, i el tro el l’oïda; i més viva és l’aigua en el plor queen les ones del mar; i el sospir està més a prop de l’amor que la neu de la blancor.
L’Amic defineix l’Amor basant-se en una sèrie de definicions, en les quals utilitza elements de la natura percomparar a l’Amor com un ésser superior i amb mes poder que la resta de les coses.
També utilitza una hipèrbole al campanar el plor amb les ones del mar.


78. Cridà l’Amic en veu alta a les gents,i digué que l’Amor els manava que amessin caminant i seient, vetllant i dormint, parlant i callar, comprant i venen, plorant i rient, el plaer i en llanguiment, guanyant i perdent; i que amessin enqualsevol cosa que fessin, car de l’Amor en tenien manament.
Amic anuncia a la gent que l’Amor mana que estimin sempre, actuant de diferents maneres, en qualsevol moment.
Per definir “sempre” fal’ús de parelles de gerundis contraposats. Els gerundis de cada parella estan units per la conjunció “i”





114. Mentre l’Amic anava així afligit, trobà un ermità que dormia prop d’una bella font.L’Amic despertà l’ermità, preguntant si havia vist, tot somiant, el seu Amat. Respongué l’ermità, i digué que els seus pensaments eren empresonats en el càcer d’amor, tan vetllant com adormint. Moltplagué a l’Amic d’haver trobat companyó de presó, i ploraren ambdós.
L’ermità esdevé un company de presó d’amor ja que tots dos estimen i per això mateix comparteixen plors, ja que Amat no era...