ramon ,llull
Páginas: 5 (1101 palabras)
Publicado: 18 de febrero de 2015
ROMANTICISME
La literatura es caracteritza per la recerca de l'originalitat, l'abandonament dels preceptes clàssics de composició i el predomini de la lírica. Apareixen, per primer cop, personatges marginals vists com a símbol de llibertat, i que estan al marge de les convencions socials. El jo de l'autor és el centre de la inspiració. S'utilitzen molts recursos retòrics buscant una certacatarsi en el lector i que es senti com l'escriptor, abandonat, sol i incomprès. Triomfa la literatura gòtica i els fulletons.
Als Països Catalans coincideix amb la renaixença.
Alguns autors destacats són Gustavo Adolfo Bécquer, Lord Byron, Johann Wolfgang von Goethe, Àngel Guimerà, Victor Hugo, Mariano José de Larra, Edgar Allan Poe, Mary Shelley, Jacint Verdaguer i José Zorrilla.
Elmoviment literari Sturm und Drang (en alemany: tempesta i ímpetu) fou el precedent important del romanticisme alemany, desenvolupat durant l'última meitat del segle XVIII. Alguns dels autors importants foren el jove Johann Wolfgang von Goethe, el jove Friedrich Schiller i Friedrich Gottlieb Klopstock. El romanticisme alemany a la literatura no va ser un moviment unitari i es parla de diferents fases delromanticisme. Una etapa fonamental foren els anys noranta del segle XVIII (Primer Romanticisme), però les últimes manifestacions arriben fins a la meitat del segle XIX. Els filòsofs dominants del romanticisme alemany foren Johann Gottlieb Fichte i Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (els fundadors de l'Idealisme Alemany). Els autors més importants va ser: Novalis, Ludwig Tieck, FriedrichSchlegel, Clemens Brentano, August Wilhelm von Schlegel, Achim von Arnim, E.T.A. Hoffmann, i Friedrich Hölderlin. Post-romàntic es podria considerar Heinrich Heine.
El romanticisme francès el seu manifest a Alemanya (1813), de Madame de Staël, encara que tingué per precursor en el segle XVIII a Jean-Jacques Rousseau. Al segle XIX sobresortiren Charles Nodier, Víctor Hugo, Alphonse de Lamartine,Alfred Victor de Vigny, Alfred de Musset, George Sand, Alexandre Dumas (pare) i Alexandre Dumas (fill), entre d'altres, són els majors representants d'aquestaa estètica literària.
El Romanticisme italià va tindre el seu manifest a la "Lettera semiseria de Grisóstomo del Berchet" (1816) i destaca, sobretot, per la figura dels poetes Ugo Foscolo, autor del famós poema Dels sepulcres, i GiacomoLeopardi, que aboca el seu pessimisme en composicions com L'infinit o A Itàlia. El romanticisme italià va tindre també una gran novel·la històrica, "I promesi sposi" (Els promesos), d'Alessandro Manzoni.
A Rússia, el romanticisme va suposar tota una revolució, car autoritzà l'idioma rus, que fins en aquell moment havia estat poc cultivat, com a llengua literària. El començador d'aquesta moda fou elgran poeta Aleksandr Puixkin, acompanyat de nombrosos seguidors i imitadors. A la literatura txeca destaquem els poetes Karel Hynek Mácha i František Čelakovský i l'eslovac, també ideòleg del paneslavisme romàntic, Ján Kollár.
El romanticisme literari en anglès va començar a Anglaterra quasi al mateix temps que el romanticisme alemany; al segle XVIII ja havien deixat sentir-hi certa atraccióescapista per l'Edat Mitjana i els seus valors. Alguns poetes com James Macpherson o Thomas Chatterton varen ésser inventors d'heterònims medievals, però el moviment sorgí a la llum amb els anomenats poetes lakistes (Wordsworth, Coleridge, Southey), i el seu manifest fou el pròleg de Wordsworth a les seves Balades líriques, encara que ja ho havien presagiat en el segle XVIII Young amb els seusPensaments nocturns o l'originalíssim William Blake. Lord Byron, Percy Bysshe Shelley i John Keats són els poetes canònics del Romanticisme anglès. Al darrere hi vingueren el narrador Thomas De Quincey, i Elizabeth Barrett Browning juntament amb el seu marit Robert Browning, a últim creador d'una forma poètica fonamental en el món modern, el monòleg dramàtic. En narrativa hi destaquen les novel·les...
La literatura es caracteritza per la recerca de l'originalitat, l'abandonament dels preceptes clàssics de composició i el predomini de la lírica. Apareixen, per primer cop, personatges marginals vists com a símbol de llibertat, i que estan al marge de les convencions socials. El jo de l'autor és el centre de la inspiració. S'utilitzen molts recursos retòrics buscant una certacatarsi en el lector i que es senti com l'escriptor, abandonat, sol i incomprès. Triomfa la literatura gòtica i els fulletons.
Als Països Catalans coincideix amb la renaixença.
Alguns autors destacats són Gustavo Adolfo Bécquer, Lord Byron, Johann Wolfgang von Goethe, Àngel Guimerà, Victor Hugo, Mariano José de Larra, Edgar Allan Poe, Mary Shelley, Jacint Verdaguer i José Zorrilla.
Elmoviment literari Sturm und Drang (en alemany: tempesta i ímpetu) fou el precedent important del romanticisme alemany, desenvolupat durant l'última meitat del segle XVIII. Alguns dels autors importants foren el jove Johann Wolfgang von Goethe, el jove Friedrich Schiller i Friedrich Gottlieb Klopstock. El romanticisme alemany a la literatura no va ser un moviment unitari i es parla de diferents fases delromanticisme. Una etapa fonamental foren els anys noranta del segle XVIII (Primer Romanticisme), però les últimes manifestacions arriben fins a la meitat del segle XIX. Els filòsofs dominants del romanticisme alemany foren Johann Gottlieb Fichte i Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (els fundadors de l'Idealisme Alemany). Els autors més importants va ser: Novalis, Ludwig Tieck, FriedrichSchlegel, Clemens Brentano, August Wilhelm von Schlegel, Achim von Arnim, E.T.A. Hoffmann, i Friedrich Hölderlin. Post-romàntic es podria considerar Heinrich Heine.
El romanticisme francès el seu manifest a Alemanya (1813), de Madame de Staël, encara que tingué per precursor en el segle XVIII a Jean-Jacques Rousseau. Al segle XIX sobresortiren Charles Nodier, Víctor Hugo, Alphonse de Lamartine,Alfred Victor de Vigny, Alfred de Musset, George Sand, Alexandre Dumas (pare) i Alexandre Dumas (fill), entre d'altres, són els majors representants d'aquestaa estètica literària.
El Romanticisme italià va tindre el seu manifest a la "Lettera semiseria de Grisóstomo del Berchet" (1816) i destaca, sobretot, per la figura dels poetes Ugo Foscolo, autor del famós poema Dels sepulcres, i GiacomoLeopardi, que aboca el seu pessimisme en composicions com L'infinit o A Itàlia. El romanticisme italià va tindre també una gran novel·la històrica, "I promesi sposi" (Els promesos), d'Alessandro Manzoni.
A Rússia, el romanticisme va suposar tota una revolució, car autoritzà l'idioma rus, que fins en aquell moment havia estat poc cultivat, com a llengua literària. El començador d'aquesta moda fou elgran poeta Aleksandr Puixkin, acompanyat de nombrosos seguidors i imitadors. A la literatura txeca destaquem els poetes Karel Hynek Mácha i František Čelakovský i l'eslovac, també ideòleg del paneslavisme romàntic, Ján Kollár.
El romanticisme literari en anglès va començar a Anglaterra quasi al mateix temps que el romanticisme alemany; al segle XVIII ja havien deixat sentir-hi certa atraccióescapista per l'Edat Mitjana i els seus valors. Alguns poetes com James Macpherson o Thomas Chatterton varen ésser inventors d'heterònims medievals, però el moviment sorgí a la llum amb els anomenats poetes lakistes (Wordsworth, Coleridge, Southey), i el seu manifest fou el pròleg de Wordsworth a les seves Balades líriques, encara que ja ho havien presagiat en el segle XVIII Young amb els seusPensaments nocturns o l'originalíssim William Blake. Lord Byron, Percy Bysshe Shelley i John Keats són els poetes canònics del Romanticisme anglès. Al darrere hi vingueren el narrador Thomas De Quincey, i Elizabeth Barrett Browning juntament amb el seu marit Robert Browning, a últim creador d'una forma poètica fonamental en el món modern, el monòleg dramàtic. En narrativa hi destaquen les novel·les...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.