Ramon Llull

Ramon Llull, mallorquí de naixement, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic, que es va expressar en llatí, en català i en àrab. El cor de l’aportació de Llull és elque ell anomenava l’Art: un sistema general d’interpretació de la realitat visible i invisible, que se serveix de tècniques semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris. L’Art és elfonament de l’apologètica i forneix una base metodològica única per a tots els camps del saber del segle XIII: de la teologia, a les ciències naturals i humanes.
El seu perfil intel·lectual éscomplex i atípic: com a filòsof cristià, va desenvolupar creativament materials neoplatònics i aristotèlics; com a místic, ha estat considerat el cappare de la gran tradició ibèrica; com a novel·lista, vaser un dels primers a proposar temes contemporanis; com a apologeta del cristianisme, va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode per a la conversió. Llull també va ser un delsprimers escriptors que va usar la llengua popular, en el seu cas elcatalà, per tractar de temes reservats a la llengua sàvia, és a dir el llatí, com ara la teologia, la filosofia i la ciència.
La tradicióhistoriogràfica romàntica va considerar unànimement Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232-1316) el pare de la literatura catalana. Aquesta idea s'ha mantingut fins ara, per bé que l'afirmacióreflecteix més aviat una conjuntura determinada o la projecció de la voluntat de crear, de legitimar i de consolidar una tradició literària bandejada durant molts anys, més que no pas una realitat històrica.De fet, quan Ramon Llull va començar a escriure (aproximadament durant el darrer terç del segle XIII), amb certesa el català havia de ser una llengua amb un cert bagatge escrit que, de mica en mica,anava ocupant espais en principi reservats pel llatí i devia gaudir d'una probable i incipient tradició literària.
No obstant això, el gran mèrit de Ramon Llull és haver estat, sense cap mena de...