"Ramona, adéu" monterrat roig

“RAMONA, ADÈU...” (1972), MONTSERRAT ROIG

“Ramona, adéu”: cada Ramona ha experimentat alguna pèrdua. Títol Metonímic.
Tema: l’amor. La seva recerca centra la vida de les protagonistes, com ja anuncien les dues citacions de Curial e Güelfa i de Pilar Prim, que encapçalen el llibre i que els mateixos personatges del llibre confirmen. Els resultats de la recerca però no seran els esperats peraixò podem dir que també és una novel•la sobre el fracàs amorós, tan personal com col•lectiu. Les Mundetes idealitzen l’amor i es fan moltes il•lusions. El relat transcendeix la història personal de les tres dones, així podem dir que l’obra esdevé una crònica en tres temps, des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX, un repàs de la historia col•lectiva des de la perspectiva deles protagonistes.
PERSONATGES: Les protagonistes de la novel•la són tres dones; la Mundeta Jover, l’avia; la Mundeta Ventura, la mare; i la Mundeta Claret, la filla. Totes tres tenen el mateix nom; Ramona però els diuen Mundeta. El fet que comparteixen nom i que el títol de la novel•la incorpori ja ens dóna una visió d’unitat. Estàn més treballades psicològicament i no en tenim un retrat totalfísic (relat psicològic). Són dones que depenen dels homes (arquetipus femení d’aquella època), al crítica és amb el feminisme: referent rodoredià.
La Mundeta Jover (nascuda a finals del segle XIX) és una dona burgesa frustrada. Està casada amb Francisco Ventura: home no apassionat. Al ser una dona burgesa i no tenir gaires responsabilitats, s’avorreix i decideix llegir novelles de temàtica amorosad’amagat. Al llegir-ne tantes, idealitza molt l’amor i intenta cercar l’Amor Ideal a causa de la seva frustració matrimonial, iniciant una aventura amorosa amb un estudiant, en Víctor Amat, que tampoc no respondrà a les seves expectatives. És qui idealitza més l’amor. Cal esmentar que diu que la seva filla és lletja: aquí trobem la intenció de l’autora de desmitificar i trencar el tòpic de lamaternitat.
La Mundeta Ventura és una dona que accepta ser una bleda i submisa. Depenent de la seva mare i després del marit: Joan Claret. Al 1934 coneix al seu primer amor: Ignasi Costa (apassionat, seductor, compromès). Es casa amb en Joan Claret al 1938. Al haver la guerra civil espanyola, el busca entre els morts i les runes de la ciutat de Barcelona. Arriba un moment que creu que ha mort iaquest és un dels pocs moments de la seva vida que disposa de veu pròpia i de la llibertat suficient de sentir-se capaç i lliure de decidir què fer amb a seva vida sense que ningú decideixi per ella (és quan ajuda a la senyora gran amb lo del gos, al final de l’obra). És per això que sempre que ho recorda es revifa i ho explica (esperança). El seu primer amor acaba de manera tràgica: l'Ignasi Costa sesuïcida. Aquest ho fa perquè creu que és un covard al no haver ajudat als seus companys quan els estaven assassinant. A partir d’aquest moment s’aboca a una vida absolutament grisa amb el seu marit (rancorós i distant) que accepta amb resignació. (secret de no ser verge). Té quatre fills, la tercera és Mundeta i al quart li diuen Ignasi.
La Mundeta Claret és el personatge més treballat iaprofundit psicològicament, potser perquè pertany a la mateixa generació que l'autora. L'acció d'aquest personatge és temporalment la més breu. La seva personalitat és força complexa i contradictòria ja que sovint se'ns presenten les contradiccions entre allò que fa, pensa i sent amb el que ella creu que ha de fer, pensar o sentir. En aparença, és la més lliure de les tres dones i la menys subordinadaals condicionaments socials i morals. En realitat, però, també és una dona que depèn d'un home, en Jordi Soteras: viu presonera d'una relació que la fa infeliç. En Jordi li explica la seva manera d’entendre l’amor, és sincer. No busquen el mateix, tenen una concepció diferent de l’amor: ell creu i és partidari de l’amor lliure i ella creu que això és infidelitat: desengany amorós. És una persona...