Ramona adéu

COMENTARI DE TEXT: RAMONA, ADÉU.

Aquest fragment pertany al llibre que comentarem a continuació titulat Ramona, adéu. La seva autora és Montserrat Roig. Montserrat va néixer a Barcelona l'any 1946 i amb el transcurs del temps es va convertir en una de les veus més representatives del conjunt d'escriptors catalans que van començar la seva trajectòria literària a finals dels anysseixanta.
Des de ben jove, va participar en els moviments de protesta d'estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. L'any 1968 es va llicenciar en filosofia i lletres i es va doctorar el 1970. Va ser també lectora d'espanyol a Bristol el curs 1972-1973. A partir del 1970 que guanya el premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, es dedicàprofessionalment a la literatura. Amb aquest recull de contes inicia un cicle novel·lístic: Ramona adéu 1972, que retrata tres generacions de dones, àvia, mare i filla que viuen les seves històries personals amb els moments claus de la història del país. L’any 1990 li van diagnosticar càncer de mama que acabà amb la seva vida un any més tard.
Aquestfragment no es pot situar a un capítol concret de la novel·la, ja que l’estructuració que ha utilitzat l’autora té una construcció complexa. No presenta la tradicional divisió en capítols o en parts clarament diferenciades. S'estructura externament en un seguit de seqüències en què van apareixent les histories de les tres dones.
El fragment correspon a la tarda en que la Mundeta Ventura haviad’ anar al Tostadero on l’aguardava el seu home. El fragment representa els pensaments que li rondaven pel cap degut a les ànsies de l’encontre amb el seu estimat, mentre per una altra banda pensava en com desfer-se de la Patricia, dona que li havia encomanat la seva mare perquè li acompanyes i que per a la Mundeta representava una càrrega, ja que no compartien res en comú.
El primer tema adestacar al fragment és l’amor que sent la Mundeta Ventura per l’Ignasi Costa i la submissió de la dona cap a l’home: “no podia defraudar al seu mascle, era el primer que havia conegut i era ben seu”. Seguit d’això apareix un comentari ofensiu cap un personatge secundari, la Kati, aquesta en algunes ocasions havia fet que ella es sentis malament o gelosa per la seva bona relació amb l’Ignasi. Era unadona molt peculiar, sense marit i molt presumida i coqueta amb els homes, però no en tenia pas que desconfiar d’ella, només eren amics. El dia que l’Ignasi la besà per primer cop va ser precisament a una festa que la Kati va donar a casa seva. La Mundeta Ventura estava enamoradíssima del seu home. Aquest sentiment tan fort la va portar a desitjar que la seva relació amb l’Ignasi s’assemblés alsuposat amor “perfecte” dels seus pares.
Ella creia que havia sigut un amor ple i satisfactori, rebossat d’alegria i bons moments, però quan prova de trobar records només apareixen imatges del seus pare vell i trist, apartat del món, amb un aspecte dèbil i de pocs ànims, així és com el recordava. El fracàs personal per la recerca fallida d’un amor perfecte i la idealització de falses expectatives ésun altre dels temes a destacar al fragment. Aquest sentiment de tristesa li portà a recordar altres imatges molt més llunyanes i diferents de les primeres. Aquestes ara representaven moments feliços de la seva infantesa junt amb el seu pare. La Mundeta recordà un dia solejat en que ell la dugué a passejar pel Parc de la Ciutadella, li apareixen nombrosos detalls on només hi havia lloc per asomriures i gràcies que el seu pare li feia. Però tot això no va durar gaire temps, la Mundeta finalment recordà com va rebre la amagada noticia de que el seu pare ja no tornaria.
A Ramona, adéu, la trama gira al voltant de l'amor. La recerca d'aquest sentiment centra la vida dels protagonistes. En aquesta història hi trobem tres personatges principals, l’àvia, la mare i la filla, per tant hi trobem...