Raonaments Inductius I Deductius

Raonaments deductius i raonaments inductius


Un raonament o inferència és una sèrie de proposicions o enunciats que es disposen
de tal manera que es pretén que un d'ells, la conclusió, s'obtingui o es derivi dels altres,
anomenats premisses.

Aquesta pretensió que la conclusió es desprengui de les premisses és el que permet
distingir els raonaments d'altres conjunts de proposicions.Així, per exemple, la des-
cripció d'un paisatge, el relat d'un incident o I'expressió d'uns sentiments no consti-
tueixen un raonament, ja que no hi ha la pretensió que unes proposicions donin su-
port a unes altres.

Segons la força d'aquesta pretensió, els raonaments es poden dividir en deductius i
inductius.

En els primers, es pretén que les premisses donin suport total a la conclusió, dema-
nera que si les premisses són verdaderes, és necessari que la conclusió també ho si-
gui. Dit altrament, si les premisses són veritables, és impossible que la conclusió sigui
falsa. Per exemple, en el raonament “El partit s'ha jugat aquest dilluns o aquest di-
marts. No s'ha jugat dilluns. Per tant, s'ha jugat dimarts”, si s'accepten les premisses,
seria il·lògic no acceptar la conclusió.En canvi, en el raonament inductiu no hi ha aquesta pretensió de suport absolut,
sinó de suport parcial. Per això, en un raonament inductiu la veritat de les premisses
és compatible amb la falsedat de la conclusió. Així, en el raonament “La majoria
d'anys neva quan s'acosta Nadal, la setmana que ve és Nadal; per tant, la setmana que
ve nevarà”, la veritat de les premisses no garanteix laveritat de la conclusió, sinó que
tan sols n'ofereix una probabilitat major o menor.

Algunes vegades s'ha caracteritzat la diferència entre raonaments deductius i induc-
tius en termes de graus de generalitat de les proposicions que figuren en les premis-
ses i en la conclusió. Així, s'ha dit que en una inferència deductiva les premisses són
generals mentre que la conclusió és particular. Encanvi, en una inferència inductiva
les premisses són particulars o concretes i la conclusió és general.

Ara bé, aquesta caracterització no és prou adequada ja que hi ha moltes inferències
d'un i altre tipus que no hi encaixen. Per exemple, en el raonament deductiu “Si al-
gunes persones han anat al teatre, llavors la setmana entrant l'obra se seguirà repre-
sentant, algunes persones hananat al teatre; en conseqüència, l'obra se seguirà repre-
sentant”, la conclusió no és menys general que les premisses.

D'altra banda, en el raonament inductiu “Els humans són primats i són animals so-
cials; els ximpanzés són primats i són animals socials; els goril·les són primats i són
animals socials; els babuins són primats i són animals socials; per tant, probablement
tots els primatssón animals socials les premisses també són generals ja que es parla
en cada una de tots els individus que formen una espècie.
Es necessari trobar un altre criteri que permeti separar d'una manera més rigorosa
els arguments deductius dels inductius. Aquest criteri ha de recollir la característica
essencial dels arguments deductius per la qual la veritat de les premisses és incompa-
tible amb lafalsedat de la conclusió, és a dir, la necessitat de la relació lògica entre
premisses i conclusió.

Segons aquest criteri, un raonament deductiu no es pot "millorar"; en canvi, un rao-
nament inductiu és susceptible de millora. Així, en el raonament deductiu “Tots els
homes són mortals, Sòcrates és home; per tant, Sòcrates és mortal”, cap altra infor-
mació, a més de la que ja han aportatles premisses, farà més creïble o acceptable la
conclusió. Si les premisses són verdaderes, la conclusió també ho serà, sense que cal-
gui obtenir noves dades sobre la naturalesa humana de Sòcrates, com ara que es feia
gran, que tenia malalties o que necessitava menjar i dormir. Si un raonament deductiu
és vàlid, res no el farà més vàlid i cap nova premissa farà més "verdadera" la...