Raport

EL RAPPORT. MODULARITAT EN EL CAMP BIDIMENSIONAL
El camp dels revestiments i paviments

Tot sistema modular comporta l’existència d’una xarxa de juntes. Les xarxes quadrades o rectangulars sónimmediatament comprensibles, però també ho són les basades en el triangle equilàter o bé en una de les seves derivacions, l’hexàgon regular. I les possibilitats són molt més extenses: octògons iquadrats, hexàgons i quadrats... De fet, una d’aquestes combinacions, la de l’alfardó i l’olambrilla , no ha deixat d’utilitzar-se des de l’edat mitjana; i tan sols cal variar en ella alguna dimensió perquèel resultat sigui absolutament diferent. Podem optar entre dues vies: escollir una xarxa repetitiva sobre un sol format, o bé escollir una xarxa basada en la utilització simultània de diversos formats.En general, la primera opció ha estat més emprada quan l’objectiu és combinar decoracions, és a dir, els motius que figuren sobre les peces.


El camp dels estampats tèxtils Existeix un àmbitd’aplicació de la modularitat d’extraordinària utilitat i molt conegut per tothom, però que no solem associar al concepte de mòdul ja que en aquest àmbit s’implica, en la projectació, un cert afany desecret: el dels estampats tèxtils. Com sabem, existeixen dues maneres bàsiques d’enriquir els teixits amb decoracions: o bé s’han de realitzar durant el procés de fabricació del propi teixit, o bé s’hand’afegir després de fet el teixit, mitjançant l’aplicació d’estampats que tenyeixen per parts el teixit. Com a diferència bàsica entre totes dues possibilitats, constatem que en el cas de la decoracióteixida existirà sempre una millor opció textural, mentre que en el cas dels estampats existeix una variació decorativa infinita i industrialment molt més fàcil sempre que s’apliqui sobre teles llises. Iperquè dèiem que els estampats comporten un cert afany de secret? Observem una tela estampada: ens adonem que existeix una periodicitat en els motius, però no sabríem dir on és la xarxa. A...