Rastas

Francesc Vicent Garcia i Torres, conegut amb el sobrenom deRector de Vallfogona (Tortosa, 1579-Vallfogona de Riucorb, 1623)va ser un poeta i eclesiàstic.
El 1605 va ser ordenat sacerdot a Vic. Vaescriure prosa, teatre i poesia. Conreà una poesia artificiosa i elegant, com el sonet “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil”.
El seu estil, imitatper molts autors catalans del segle XVIII, va ser un fenomen que es coneix amb el nom de vallfogonisme.En aquesta època els autors castellans dels segles XVI-XVII imposaven els models literaris deprestigi.

El poema titulat “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil” es tracta d’un poema amorós on predomina la utilització de figures retòriques pròpiesdel Barroc, ja que aquest poema pertany a aquest període.
Aquest poema parla, com ens indica el títol, d' una dama que es pentina els cabells en un terrat amb una pinta de marfil mentre l’autor, queestà enamorat bojament d’ella, l’observa des de lluny amb l’esperança que ella també s’enamori d’ell.
Pel que fa a l’estructura del poema podem dir que es tracta d’un sonet: dividit en quatreestrofes, dos quartets i dos tercets, catorze versos decasíl•labs d’art major amb rima consonant: ABBA, ABBA, CDE, CDE.
El sonet mostra una diferència entre els quartets i els tercets. En els quartets elpoeta defineix a la dama físicament i en els tercets l’autor es centra en descriure les sensacions que la dama desperta en el seu interior.
A la primera estrofa veiem que la bella Flora, la dama, espentina els cabells negres com l’atzabeja amb una pinta de marfil. El fet que la dama es pentini gaudeix d’una llarga tradició literària, especialment a la poesia barroca. Presenta un desordre enl’estructura sintàctica, per tant, estem parlant d’un hipèrbaton que ocupa tota l’estrofa.
Per dir-nos que els cabells d’or, referint-se als cabells rossos, tenen enveja dels negres utilitza la...