realidad según Platón y Aristóteles

Prescindint ara del text, compareu les concepcions metafísiques de la realitat que tenien Plató i Aristòtil. A més, exposeu argumentacions personals a favor i/o en contrad’aquestes concepcions.
La concepció de la realiat d’Aristotil és molt més conmplexe que el de Plató. Tot i així, Plató amb la senzillesa del seu punt de vista, és més certer endescribir-la. Aristotil aprofundeix i analitza més els diferents elements que composen la realitat. Aristoril descriu la realitat com el mon en el que vivim i que percebem amb els nostressentits, entran en conflicto amb la teoría platónica en la que rere la realitat hi ha un trasmon. Des de un punt de vista científic I creïble, Aristotil mostra una realitat mesreal. Plató va més enllà, per plató la realitat que percebem no es la realitat metafísica real. La realitat és en la idea inmutable del que es percep. Reflexionan, aquest terme tela seva base solida si l’argumentem amb un exemple. Podem veure una flor, la podem sentir, gaudir dels seus colors, però laflor mor i deixa d’existir. Desapareix. Però, el recordperdura, la idea del concepte flor perdura en la nostra ment. Aquesta, és segons Aristotil la veirtable realitat inmutable i perenne. Si qui rep aquest terme és partidari d’undualisme en l’ésser, veurà que la idea inmutable perdurara en l’ànima, fent d’aquesta idea algo que mai canviarà malgrat que de flors hi ha milers de varietats formes i colors, jaque el concepte s’acabarà reduint a un sol concepte unic: flor. Per Aristotil, amb un enfoc més realista i deixant de banda la inmutabilitat de l’idea, explica que la realitat esmateria, substancia tangible, té forma i es pot percebre i el que fa que les coses siguin les coses es l’acte. La realitat està constituïda per les coses individuals i concretes.