Realitat de mon avui en dia

Aquesta realitat ens presenta un escenari caòtic on persones trepitgen a unes altres, ja sigui a través de maltractaments (físics o psicològics), a travésd’explotació (infantil, treballadors), justificació de guerres (guerres preventives) etc, i el més bo és que va amb el beneplàcit d’altes esferes polítiques i econòmiques.
Unarealitat on un Educador Social intenta treballar en la reinserció, educació, prevenció però el que es troba davant una paret de normes, lleis i falta de recursos queimpedeixen fer la feina ben feta.
Una realitat que ens porta a unes contradiccions o més ben dit a una hipocresia existent però que està acceptada com bona. Eduquemals nostres fills perquè tinguin un gran futur però que arribin a dalt sigui como sigui, treballem e invertim en investigacions mediques però sempre amb les que doninbeneficis perque si no hi ha benefici fora l’ investigació, investiguem amb fer armes cada cop més perilloses però amb l’excusa de què és per la seguretat, hi ha enel món,actualment, quantitat de guerres finançades per qui i amb quin fi?, ens omplim la boca de parlar de països que no respecten els drets humans però si ensserveixen per augmentar la nostra economia tan s’ha fa (Xina, Corea., Qatar.....)
La finalitat de l’educació social per a mi és la d’educar, no ajudar, a les classes mésdesfavorides com discapacitats, aturats, dones maltractades… per incorporar-les a la societat. Amb això vull dir que l’educació social ha d’intentar treballar des del’origen del problema però mai posar-li “la tirita” ja què si posem “la tirita” l’única cosa que aconseguirem és amagar el problema i no arribarem mai a solventar-ho.