Recensión objetiva
Páginas: 5 (1227 palabras)
Publicado: 11 de noviembre de 2014
Alumne: Iván Hernández Costa
Tècniques de Treball i Comunicació – Dret M6
Universitat de Barcelona, Curs 2014/15
12/10/2014
RECENSIÓ OBJECTIVA
“Los estados pasionales y su incidencia en la culpabilidad: Análisis jurisprudencial de la circunstancia atenuante de arrebato u obcecación.”, de José Antonio Alonso Fernández.
El llibre de José Antonio Alonso Fernández, publicat l’any 1999,és una anàlisi jurisprudencial detallada que tracta sobre la circumstància atenuant d’arravatament o obcecació, recollida a l’Article 21.31 del Codi Penal Espanyol de 1995. Amb aquesta obra literària, de 181 pàgines, l’autor sintetitza les característiques i els elements principals que afecten a l’alteració psicològica d’arravatament o obcecació, basant-se en les sentències i interpretacionsrellevants del Tribunal Suprem des del 1982 fins al 1998.
El llibre, d’una única edició, va ser editat per l’Editorial Bosch S.A. el 1999, a la ciutat de Barcelona. Actualment, es troba a la venta a Espanya per 17,73 euros.
José Antonio Alonso Fernández, especialista en dret penal, només ha publicat dues altres obres en la seva vida literària. El llibre treballat i la seva obra “Las Atenuantes deConfesión de la Infracción y Reparación o Disminución Del Daño: Interpretación Jurisprudencial y Doctrinal de Las Circunstancias Del Artículo 21.4 y 21.5 Del Código Penal.” van ser publicats al mateix temps. La darrera obra publicada per l’autor, l’any 2013, s’anomena “Las redes sociales y las nuevas tecnologías digitales al servicio de la innovación docente en la enseñanza-aprendizaje de lasciencias de la comunicación: Proyecto de innovación docente.”. Aquest últim llibre no té res a veure amb els dos anteriors, ja que l’autor canvia radicalment de trajectòria, i passa de realitzar anàlisis sobre dret penal a tractar el tema de l’aplicació de les noves tecnologies a les ciències de la comunicació. Existeixen altres llibres sobre les circumstàncies atenuants de l’Article 21.3 del CodiPenal Espanyol, com “La circunstancia atenuante de arrebato, obcecación u otro estado pasional de entidad semejante.”, publicat per Ángela Matallín Evangelio.
L’estudi realitzat per l’autor comprèn diverses parts: compara algunes definicions doctrinals d’arravatament i obcecació amb les definicions donades per la jurisprudència, contempla els fonaments i l’evolució jurisprudencial històricad’aquestes circumstàncies atenuants, i per últim defineix els requisits i els límits per a la seva estimació, així com la seva compatibilitat amb altres circumstàncies atenuants o agreujants de la responsabilitat criminal.
L’arravatament i l’obcecació són considerades circumstàncies atenuants ordinàries, i redueixen la imputabilitat d’un delicte de manera moderada. La definició jurisprudenciald’arravatament més actual, donada el 1998, és la següent: “Situación pasional que emocionalmente lleva al paroxismo. Se caracteriza por lo repentino o súbito de la transmutación psíquica del agente. Es fugaz y momentáneo, aunque oscurece la razón y debilita la voluntad”. D’altra banda, la jurisprudència va definir l’estat d’obcecació de la següent manera: “Persistencia y prolongación de la explosiónpasional. Es duradera porque perdura por asentamiento en los entresijos de la mente”. Per tant, si es comparen ambdues definicions, es pot afirmar que mentre l’arravatament és sobtat i momentani, l’obcecació és prolongada i persistent. Una de les característiques fonamentals d’ambdós termes, malgrat que la societat molts cops pensi el contrari, és que no es requereix una base clínica per a laconsideració de qualsevol de les dues circumstàncies, sinó que l’alteració psicològica és fruit d’una situació en concret.
A més, l’article 21.3 del Codi Penal de 1995 també defineix com a atenuant “otro estado pasional de entidad semejante”. Jurisprudencialment, aquest últim terme es defineix com a “Estado desordenado del ánimo –pasión- bajo el cual el obrar se hace irreflexivo y turbulento”....
Tècniques de Treball i Comunicació – Dret M6
Universitat de Barcelona, Curs 2014/15
12/10/2014
RECENSIÓ OBJECTIVA
“Los estados pasionales y su incidencia en la culpabilidad: Análisis jurisprudencial de la circunstancia atenuante de arrebato u obcecación.”, de José Antonio Alonso Fernández.
El llibre de José Antonio Alonso Fernández, publicat l’any 1999,és una anàlisi jurisprudencial detallada que tracta sobre la circumstància atenuant d’arravatament o obcecació, recollida a l’Article 21.31 del Codi Penal Espanyol de 1995. Amb aquesta obra literària, de 181 pàgines, l’autor sintetitza les característiques i els elements principals que afecten a l’alteració psicològica d’arravatament o obcecació, basant-se en les sentències i interpretacionsrellevants del Tribunal Suprem des del 1982 fins al 1998.
El llibre, d’una única edició, va ser editat per l’Editorial Bosch S.A. el 1999, a la ciutat de Barcelona. Actualment, es troba a la venta a Espanya per 17,73 euros.
José Antonio Alonso Fernández, especialista en dret penal, només ha publicat dues altres obres en la seva vida literària. El llibre treballat i la seva obra “Las Atenuantes deConfesión de la Infracción y Reparación o Disminución Del Daño: Interpretación Jurisprudencial y Doctrinal de Las Circunstancias Del Artículo 21.4 y 21.5 Del Código Penal.” van ser publicats al mateix temps. La darrera obra publicada per l’autor, l’any 2013, s’anomena “Las redes sociales y las nuevas tecnologías digitales al servicio de la innovación docente en la enseñanza-aprendizaje de lasciencias de la comunicación: Proyecto de innovación docente.”. Aquest últim llibre no té res a veure amb els dos anteriors, ja que l’autor canvia radicalment de trajectòria, i passa de realitzar anàlisis sobre dret penal a tractar el tema de l’aplicació de les noves tecnologies a les ciències de la comunicació. Existeixen altres llibres sobre les circumstàncies atenuants de l’Article 21.3 del CodiPenal Espanyol, com “La circunstancia atenuante de arrebato, obcecación u otro estado pasional de entidad semejante.”, publicat per Ángela Matallín Evangelio.
L’estudi realitzat per l’autor comprèn diverses parts: compara algunes definicions doctrinals d’arravatament i obcecació amb les definicions donades per la jurisprudència, contempla els fonaments i l’evolució jurisprudencial històricad’aquestes circumstàncies atenuants, i per últim defineix els requisits i els límits per a la seva estimació, així com la seva compatibilitat amb altres circumstàncies atenuants o agreujants de la responsabilitat criminal.
L’arravatament i l’obcecació són considerades circumstàncies atenuants ordinàries, i redueixen la imputabilitat d’un delicte de manera moderada. La definició jurisprudenciald’arravatament més actual, donada el 1998, és la següent: “Situación pasional que emocionalmente lleva al paroxismo. Se caracteriza por lo repentino o súbito de la transmutación psíquica del agente. Es fugaz y momentáneo, aunque oscurece la razón y debilita la voluntad”. D’altra banda, la jurisprudència va definir l’estat d’obcecació de la següent manera: “Persistencia y prolongación de la explosiónpasional. Es duradera porque perdura por asentamiento en los entresijos de la mente”. Per tant, si es comparen ambdues definicions, es pot afirmar que mentre l’arravatament és sobtat i momentani, l’obcecació és prolongada i persistent. Una de les característiques fonamentals d’ambdós termes, malgrat que la societat molts cops pensi el contrari, és que no es requereix una base clínica per a laconsideració de qualsevol de les dues circumstàncies, sinó que l’alteració psicològica és fruit d’una situació en concret.
A més, l’article 21.3 del Codi Penal de 1995 també defineix com a atenuant “otro estado pasional de entidad semejante”. Jurisprudencialment, aquest últim terme es defineix com a “Estado desordenado del ánimo –pasión- bajo el cual el obrar se hace irreflexivo y turbulento”....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.