Recensions història antiga (grècia i egipte)

Recensions
Oikos y oikonimia: El análisis de las unidades domésticas de producción y reproducción en el estudio de la Economía antigua
El gobierno de la casa en Atenas clásica: género y poder en el oikos
La polis como articulación social: el caso arcadio
Ciudades y urbanismo en el Egipto Antiguo (ca. 3000-1069 aC)
La institucionalización de la vida y la muerte en el Antiguo Egipto segúnMircea Eliade


Oikos y oikonimia: El análisis de las unidades domésticas de producción y reproducción en el estudio de la Economía antigua.
María Dolores Mirón Pérez

L’article analitza la concepció de l’oikos com entitat bàsica de producció i reproducció a la Grècia antiga, i el coneixement que en tenim d’ell, l’oikonomia. Si bé el terme economia deriva directament del terme grec oikonomia,la definició moderna ha centrat el seu enfocament en la producció, obviant l’àmbit de reproducció dels mitjans de producció, inseparables dins el sí de l’oikos. L’accepció clàssica d’un oikos fou la consideració de la unió d’un home i una dona per a la realització d’uns fins -no només la procreació, a diferència dels animals-. Però el concepte anava més enllà, ja que sovint fou utilitzat per areferir-se només a l’espai físic, o bé a les propietats o, d’altra banda, a les relacions familiars nuclears, tot i que al cap i a la fi totes conformen l’oikos. A la definició d’Hesíode s’hi inclouen la casa, com a lloc de residència i de les seves propietats; la dona, com a germen de la vida; i el bou, com a mitjà i eina de supervivència bàsica. De fet, la casa era l’origen per tal d’assentar-se iconformar -juntament amb l’esposa- una família, assegurada per unes condicions de subsistència fruit del treball agrícola.

Però el trasllat de la concepció clàssica a l’actualitat se’ns fa difícil. Els autors de l’època (tractats de Xenofont i de l’escola aristotèlica) ja no coincidiren estrictament en el tractament de l’oikos, com una ciència teòrica o com una tècnica, tot i que ambduesprescripcions s’encaminaren al correcte funcionament i promoció de la unitat productiva. Aristòtil anà més enllà i fulminà qualsevol activitat que promogués l’enriquiment mitjançant l’intercanvi de productes o doblers; i Brisó, neopitagòric, feu una crida al comportament ètic, en un equilibri harmoniós i moral. Així, la llunyania d’ambdues “economies” és molt més evident, abastant l’oikonomia valorsmorals per damunt la producció material. També és rellevant que el concepte contemporani d’economia, basat en el model capitalista, no ha volgut veure pensament econòmic en l’antiguitat clàssica, excloent del terme economia qualsevol estructura diferent de la imperant (Finley).

Per tal de donar resposta als elements productius domèstics -com la (re)producció de fills-, la disciplina va dissociarl’economia domèstica de l’economia de mercat, atorgant al treball familiar un pes i una aportació fonamental a l’economia global. Narotzky concedeix a la reproducció una vessant mercantil, que suposa una despesa d’energia, produeix alguna cosa que no existia i que pot ser comercialitzada. Però aquest aclariment no permet igualment acostar-nos a l’oikonomia antiga, ja que separa els espais mercantilsdels que no ho són considerats, fet no aplicable a l’oikos.

Però l’oikos anava més enllà de l’espai privat i de l’activitat agrària -hi trobam també artesania, mineria o indústria- i el seu model bastí la polis grega, administradora dels béns de la comunitat en termes econòmics, polítics, socials i ètics. I és que la separació entre els afers “de dins” (de l’oikos) i els “de fora” (de la polis)no és taxativa i ambdós es troben íntimament relacionats, malgrat les seves delimitacions aparents. Es podria dir que hi ha una dependència mútua per tal d’assegurar la seva integritat i permanència. La divisió “dins” i “fora” tenia també unes connotacions marcadament sexistes, amb el primer com espai femení -tot i que dominat per un baró- i el segon, masculí. La iconografia i la tradició...