Recensió de ’’El desig, segons Gilles Deleuze’’

Recensió de ’’El desig, segons Gilles Deleuze’’


Maite Larrauri nascuda a València el 1950, va estudiar a trompi-cons. A l’acabar primer curs, quan el franquisme agonitzava, va se’n va anar a treballar i va deixar la universitat a la qual va retornar més tard per a fer política”. Va ser després d’aquell període d’intensa militància, quan es va entusiasmar amb la filosofia.

L’hivern de1981 va sentir que s’estaven morint els filòsofs francesos als quals admirava i no s’ho va pensar. Va deixar temporalment les seves classes i va marxar a París: “menjava pa, mantega i poc més”. D’aquests tres mesos de precarietat assegura que va aprendre tot el que necessitava saber per a enfrontar-se a l’ensenyament de la filosofia. “Les classes de Gilles Deleuze van ser per a mi una revelació.Encara que ell no ho sapigués, va ser el meu mestre. Feia classes en un aula repleta de gent amb senyores grans, joves d’institut, professors de filosofia, artistes i músics que romanien d’empeus o s’asseien a terra sense poder moure’s. En aquest ambient Deleuze treia un paperet, el posava sobre la taula i feia que el text interpel·lés a la gent. A través de les qüestions que plantejava ens oferia unalectura apassionant a la qual intentava enganxar-nos; demostrava que la filosofia entra a qualsevol des de qualsevol lloc i que per a entendre-la no cal saber l’abans ni el després, perquè a les coses s’hi entra pel mig. Aconsellava que si comences a llegir alguna cosa i a les dues pàgines no t’interessa el que has de fer és deixar-lo, la qual cosa era un plantejament revolucionari”.

Autora:Marta Larrauri
Il·lustració: Max
Traductora: Rosa Serrano
Editorial: Tàndem Edicions
Edició: 1ª editorial, 1ª impremta(01/2001)
Pàgines: 95 pagines
Dimensions: 19x14 cm
Enquadernació: rustica
Col·lecció: Filosofia per profans Num. 1

Capítol 1: Un huracà avança alegrement
En aquest capítol, explica com feia classes en Gilles Deleuze, tenia un alumnat molt variat, i pocs estavenidentificats en la filosofia. Marta afirma que Deleuze era molt semblant a Sòcrates per la manera d’ensenyar als alumnes. Entenia la filosofia com una creació i la seva filosofia consisteix a entendre-la com una filosofia vitalista(aquell que estima la vida no perquè esta acostumat a viure, sinó perquè esta acostumat a estimar). També explica que per arribar a gaudir de la vida, primer s’had’experimentar en ella.



Capítol 2: Els homes són herba
Aquest capítol parla de subjectes i predicats, i explica el que es un sil·logisme, on es distingeixen dues parts el subjecte universal i el subjecte particular. Després fa un exemple de un sil·logisme on diu que els homes són herba, ja que si: els homes són mortals i l’herba es mortal; els homes són herba, aquest sil·logisme no té sentit perquè estaformat per dos subjectes, per tant el predicat és el que importa. Ens explica això per arribar a entendre que la vida és com un predicat que passa a traves dels subjectes.

Capítol 3: Adéu, me’n vaig i sempre portaré al meu cor...
El judici de Déu és el judici transcendent, la transcendència consisteix a creure en una realitat sobre el que esta bé i el que no. Cal que cadascú es jutgi persi mateix i que ell mateix opini sobre el que esta bé i el que no. Els individus posseeixen un territori que esta en continu moviment, perquè esta delimitat per la força vital de cadascú. Tot individu necessita tenir un territori propi i quan l’extreuen o d’ell, se sent incòmode o no es el mateix que era.

Capítol 4: Què feia la pantera rosa?
Deleuze creu que la literatura allibera la vidagracies a la creació de personatges. La filosofia també ha de resistir a la imbecil·litat i la vulgaritat. La proposta de guilles per a alliberar la vida del llenguatge ser i dels judicis transcendents es pot expressar amb tres accions: esborrar-se, experimentar i fer rizoma. Esborrar-se com feia la pantera rosa, perquè el món esdevingués rosa, el resultat de que el món esdevingués rosa es que no...