Recensió d'un text antropològic

Antropologia PAC1
Recensió d’un text antropològic
Presentació de l’obra: Marvin Harris (2000). Teorías sobre la cultura en la era posmoderna. Traducció castellana de Santiago Jordán. Crítica.
Títol original: Theories of culture in postmodern times.1989; AltaMira Press, California.
Introducció: Marvin Harris és un antropòleg nord-americà, que va nèixer a Nova York l’any 1927. Se li considerael pare del ‘materialisme cultural’. L'antropòleg va voler amb aquest llibre, "reconstruir una ciència viable de la cultura d'entre les ruïnes del postmodernisme". Així, comenta les perspectives que es prenen per la seva investigació, així com la polèmica que aquestes provoquen. El llibre està estructurat en catorze capítols.
Aportació fonamental: Per a Harris una cultura és “el modo socialmenteaprendido de vida que se encuentra en las sociedades humanas y que abarca todos los aspectos de la vida social, incluidos el pensamiento y el comportamiento”1. En aquest sentit es mostra en contra dels ideacionalistes, que diuen que les idees determinen el comportament. Harris indica que les idees ("que no pueden reducirse a un conjunto de programas estables y permanentes2
") són les que ensporten a actuar de determinada manera, en un mitjà o llarg termini, però el comportament serà el que doni forma a les idees, que al seu torn guiaran el comportament a curt termini. En aquest sentit, Harris afirma que s'ha de veure a les idees i al comportament com a elements d'una interrelació.
Sobre les perspectives d'estudi de les cultures, l’autor fa servir els termes emics i etics, encunyats pellingüista Kenneth Pike als anys cinquanta. Harris els dóna un significat personalitzat.
Tal i com descriu, els emics descriuen els sistemes socials de pensament i
1 Introducció, capítol 1, pàgina 17. ¿Qué es (son) la(s) cultura(s)?
2 Pàgina 24.
[Recensió d’un text antropològic] Març 2010

comportament des del punt de vista del participant, mentre que els etics ho fan des de la de la comunitatd'observadors científics.
L’antropòleg fa un recorregut per conceptes que conformen dicotomies, de la mateixa manera que emics-etics. Entre d’altres esmenta el subjectiu i l’objectiu, el propi i l’estrany, cognoscible i operatiu, i perspectives emics-etics davant mentals-comportamentals. Un cop fet això, acorda que l’àmbit de la vida tant mental com comportamental pot ser analitzat des del puntde vista dels amics com dels etics.
Harris deixa molt clar que tant el comportament com les idees són fonamentals per a l'estudi de la cultura. Així, si bé reivindica la importància de la perspectiva etics, també confirma la que té la emics. En referència a això diu que “el comportamiento humano no sólo puede describirse sin tratar de inferir o deducir intenciones, elecciones, disposiciones ymotivaciones, sino que tales descripciones son indispensables para que el hombre pueda hacer uso de su capacidad de mentir, ofuscar, olvidar y encubrir nuestra vida interior de decir una cosa y hacer otra y de producir unos efectos añadidos que no esperaba ninguno de los participantes”3
Ara, per a posar en relleu la importància de la perspectiva etics, posa exemples on es poden arribar a creardesastres etnogràfics per polítiques que s'implementin en base a estudis que de no tenir en compte la perspectiva etics, ja que poden estar incomplets i també errats i llavors portar a conclusions que no apliquen veritablement al medi. En conclusió, el camí per a una millor comprensió de la vida social es troba en la juxtaposició de les perspectives emics i etics. .
D’altra banda, tal i com ocorre ambla dicotomia emics/etics, també ho fa amb l’holisme i l'individualisme. El tot sociocultural (holisme) és cognoscible únicament mitjançant l'observació i estudi de les seves parts (individualisme). Harris explica que totes les entitats socioculturals tenen una existència física que depèn de l'observació directa o indirecta dels pensaments i el comportament dels homes, dones i nens aïllats. En...