Recerca de la filosofia

Recerca de la filosofia

1. Definició i característiques
La reflexió metòdica que reflecteix l'articulació del coneixement i els límits de l'existència i de les maneres de ser s'anomena filosofia. El terme, d'origen grec, es compon de dos vocables: philos ("amor") i sophia ("pensament, saviesa, coneixement"). Per tant, la filosofia és el "amor pel coneixement".
Igual que la religió, lafilosofia es centra en les qüestions últimes de l'existència humana. En canvi, a diferència de la religió, no es basa en una revelació divina o en la fe, sinó que ho fa en la raó. D'aquesta manera, la filosofia pot ser definida com l'anàlisi racional del sentit de l'existència humana, tant individual com col·lectiva, fundat en la comprensió de l'ésser. Malgrat certes semblances amb la ciència, lafilosofia es distancia d'aquesta ja que moltes de les seves preguntes no es poden respondre mitjançant l'empirisme experimental.
La filosofia es pot dividir en diverses branques. La filosofia de l'ésser, per exemple, abasta a la metafísica, l'ontologia i la cosmologia, entre altres disciplines. La filosofia del coneixement inclou a la lògica i l'epistemologia, mentre que la filosofia de l'obrar esrelaciona amb qüestions com l'ètica.

2. Branques
2.1. La metafísica és una de les disciplines més antigues de la filosofia i, en certa manera, l’activitat filosòfica per excel·lència. S’ocupa de l’estudi de l’ésser, és a dir, tracta de determinar les característiques generals de tot allò que és o existeix; es demana què és la realitat i quins elements la conformen. Podem arribar a qüestionar,per exemple, si existeix la realitat fora de la nostra ment, o si tot allò que és real és material.
2.2. L’epistemologia intenta definir què és el coneixement, quins són els seus límits i les seves possibilitats. Conèixer és un procés mental molt complex que discorre entre un objecte i un subjecte. Què puc conèixer i com puc conèixer són qüestions fonamentals de l’epistemologia, així comestablir els graus de coneixement (certesa, opinió o creença, dubte) que podem arribar a assolir.
2.3. L’estètica és la branca de la filosofia interessada per l’art i la bellesa en general. Com a disciplina filosòfica, neix al segle XVIII, tot i que l'interès i la reflexió sobre l’art són tan antics com l’ésser humà.
2.4. L’ètica tracta de la vida que és bona per a l’home des d’una perspectivaindividual. Té en compte aspectes com la consciència i la justificació morals dels nostres actes i decisions, la responsabilitat, la llibertat d’acció i d’elecció etc.
2.5. La lògica s’ocupa de l’estudi dels raonaments; n’examina l’estructura, la forma i la correcció i estableix quan un raonament està ben construït i, per tant, quan podem estar segurs de la validesa de la seva conclusió.

3. MètodesEl mètode és un camí, una manera d'obrar ordenat per fer una cosa. En filosofia significa el procediment que se segueix per a la recerca de la veritat i també per transmetre aquests coneixements.
3.1. El mètode socràtic és la maièutica, que consisteix a trobar definicions per mitjà de preguntes, les respostes es van descartant fins arribar a conèixer l'essencial de cada objecte.
3.2. Plató,seguint a Sòcrates, es centra en les definicions de l'universal, a partir d'hipòtesis, utilitzant les idees mateixes i el raonament abstracte de la intel·ligència, i amb el mètode dialèctic, arriba a les conclusions que deriven dels primers principis.
3.3. El mètode aristotèlic tracta d'obtenir el coneixement de les causes, per mitjà de la deducció, (del general abstracte al singular concret), dela inducció, (del particular s'infereix l'universal) i de l'analogia (de la relació de semblança entre coses diferents).
3.4. El mètode cartesià, de Descartes, promou el dubte com a mètode i considera coneixement a tot el que es basa en un criteri d'evidència.
3.5. El mètode d'Immanuel Kant, és la raó, i es fonamenta en l'anàlisi de les condicions "a priori" del coneixement. Kant parteix del...