Recerca

Recerca en Disney

* diseño operativo o de metodologia

* no coincidencia entre escuela y realidad, entre hablar de algo y hacerlo

* alejamiento entre producción y exigencia real del usuario

* ¿sobre que podria fundarse la enseñanza del diseño y cómo debería articularse el contenido de las diversas disciplinas?

* ¿es adecuada la didactica actual?

* ¿deberiancerrarse las escuelas y dar paso a los alumnos a talleres o a practicas reales?

* Teoria del diseño ligada a la sociologia, psicologia, semiotica… asignaturas de las que prescindimos

* El diseño puede ser visto como una reproducion metaforica del mundo vital.

* ¿se nos enseña a resolver problemas y a tomar decisiones?

La recerca del Disney
La recerca del disseny

Una llargaexperiència a la ISIA de Roma en l'ensenyament tant del disseny operatiu del producte com de la metodologia, m'ha conduït a traçar, com es veurà, un quadre més aviat escèptic de l'exercici didàctic de la disciplina del disseny.
Exposaré tot seguit les meves observacions de manera informal, apuntant solament alguns aspectes de la problemàtica, i sense rigor sistemàtic.

Insuficiènciesdisciplinàries

Certament, el contrast entre escola i praxi, entre parlar d'una cosa i fer-la, és particularment palès en la nostra disciplina. Però encara més: el disseny mateix com a professió, inserit en circuits socials i comercials cada cop més vastos i diferenciats, revela de diverses maneres, fins i tot al marge de les ideologies, el distanciament entre producció i exigència «real» dels usuaris. Peraixò hom es pregunta quins fonaments podria tenir l'ensenyament del disseny i com hauria d'articular-se el contingut de les diverses disciplines.
¿Estem prenent el pèl a usuaris i estudiants?, ¿a nosaltres mateixos? ¿Quina podria ser la conclusió pel que fa a la didàctica actual? La perspectiva d'un tancament de les escoles i del pas dels estudiants als tallers dels mestres són hipòtesis paradoxalsperò que serveixen per subratllar el meu malestar i el meu dissentiment.

El curs fonamental

L'allunyament respecte a la realitat de les escoles de disseny potser ja comença en el nivell dels cursos anomenats de basic design, de memòria bauhausiana, que s'ofereixen actualment en moltes escoles a primer curs com a experimentacions amb formes, materials i colors, amb l'objectiu d'aguditzar enels alumnes la sensibilitat perceptiva i creativa, i que introdueixen potser també un sentit d'eufòria del resultat fàcil, sense compromís. També s'enganya qui vol veure en aquests exercicis una primera aplicació de la teoria de la percepció, de la Gestalt, etc; s'enganyen: en la praxi del disseny, pel que jo sé, no se n'ha obtingut una contribució utilitzable, si bé naturalment poden fornirinteressants explicacions a posteriori dels resultats tangibles del disseny.
És, per tant, presagiable una evolució d'aquests cursos cap a una actualitat més decisiva. Cal focalitzar el debat sobre els malentesos d'aquesta i altres matèries que componen els cursos de disseny. Per exemple, l'equívoc de l'ergonomia, interpretada en mera clau antropomètrica o fisiològica, haurà d'evolucionar cap al'anàlisi més pregona de la relació home-ambient (a títol d'exemple vegeu la crítica de Maldonado del concepte ergonòmic de «confort»);1 el marketing no ha de quedar reduït a una lectura dels catàlegs o dels canals de venda, sinó que haurà de desenvolupar-se en una direcció sociològica i psicològica; la història del disseny ha de configurar-se com una anàlisi de les idees més que no pas com una lecturafotogràfica per corrents artístics recognoscibles en les produccions dels mestres. Aquesta revisió crítica dels nostres cursos s'està fent, però som encara lluny de poder afirmar que hem resolt el problema del primer bienni. Tot i la introducció constant de nous elements de disseny, encara assistim a una caiguda de les expectatives i dels resultats dels estudiants quan, en arribar al tercer o...