RECOMPOSICIONS FAMILIARS ASSAIG1

Así pues, basta con que uno de los esposos no desee la continuación del matrimonio para que pueda demandar el divorcio, sin que el demandado pueda oponerse a la petición por motivos materiales, y sin que el Juez pueda rechazar la petición, salvo por motivos personales. Para la interposición de la demanda, en este caso, sólo se requiere que hayan transcurrido tres meses desde la celebración delmatrimonio, salvo que el interés de los hijos o del cónyuge demandante justifique la suspensión o disolución de la convivencia con antelación, y que en ella se haga solicitud y propuesta de las medidas que hayan de regular los efectos derivados de la separación.(LEY 15/2005, de 8 de julio, por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio)M'agradaria començar parlant sobre la llei del 8 de juliol de 2005 on tal i com esposa Xavier Roigé Ventura( Degà de la Facultat de Geografia i Història)en el seu escrit les recomposició Familiars després del divorci: Unes relacions de parentiu diferents ha sigut una de les causes més importants de l'increment dels divorcis produïts a Catalunya a partir d'aquell mateix any. La llei expressa lano obligació de posseir prèviament la separació com a requisit necessari per divorciar-se, culturalment està reconegut com a "divorci exprés".

Fins llavors s'havia considerat la idea de dos úniques relacions de parentiu: la filiació i l'aliança. Els divorcis van venir acompanyats de noves relacions per ambdues parts, ja ho deia Roigé en la seva investigació, la tendència d'un nou aparellamentés elevada després de les ruptures matrimonials(Roigé, 2006); aquestes noves relacions han repercutit a la hora de portar intrínsecament una nova forma d'entendre la idea de "família" . Tradicionalment se les anomenava "famílies reconstituïdes" ja que anava lligat a la idea de l’abandó del pare i la seva marxa i simbolitza l'oblit del passat amb la "substitució parental" (lògiques de larecomposició, Théry, 1985). Aquestes noves formes de família ha portat a la transformació de terminologies que descrivien les antigues concepcions, així famílies reconstituïdes s'anomena avui en dia "famílies recompostes" per tot el complex de relacions que s'hi estableixen al ser cada cop mes casos en els quals tan pare i mare*('estudi està fet en relació a parelles heterosexuals) comencen altres relacions icomparteixen la custodia dels fills(Llei 2005 sobre les separacions i divorcis).

El trencament de les relacions d’aliança comportava el trencament de les relacions filiació, però aquest fet cada cop es menys freqüent fet que produeix l’absència d'una terminologia especifica per a aquest nou tipus de relacions més complexes. En la nova llei de 2005 es posa de manifest l’acceptació de la custòdiacompartida, com afecta això als nous tipus de famílies? Actualment tot i haver-se trencat la relació d’aliança es manté, la relació de filiació per bé del desenvolupament integral del fill, segons els partidaris d’aquesta custòdia compartida, per contra, la crítica reflexa com el fet d’haver de viure en dos llocs de referència pot ser causa d’una pèrdua d’autoritat i confiança d’ambdósprogenitors vers el nen/a.
Aquesta crítica reflexa a més que si per exemple, els pares no es posen d’acord qui pren la decisió final és el jutge, per tant, si decideix aplicar la custòdia compartida serà difícil que les dues parts es posin d’acord i comparteixin certs criteris per a la criança del fill/a, dificultant així el desenvolupament del que parlen els defensors d’aquesta nova Llei.


Traient debanda si hi estem d’acord o no el que tenim clar és que aquesta custòdia compartida porta a que els fills hagin de passar certs dies amb els dos progenitors; hi ha casos en que és el fill qui ha d’anar d’una casa a l’altre, altres en que són els pares qui s’han hagut de buscar altres residències havent de deixar la propietat anterior al fill sent ells qui entren i surten del domicili. Sigui...