Recull de pere serafí

PERE SERAFÍ. SELECCIÓ

Extret de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Pere Serafí, Obras poéticas, Barcelona, 1840

Libre primer de amors

Sonet I

Vull començar ab veu de amor quexosa,
y ab greus sospirs cantar de ma ventura
del qu' e sufrit solicitant la cura
per tenir ferm dins mi pens' amorosa.
No may dexantun ansia congoxosa 5
cercant saó de finir ma tristura,
y ab desesper sens may trobar mesura
de consertar ma vida tant penosa.
Tant sols graesch l' avis qu' Amor me dona
quem mostra clar ses enganoses manyes 10
y 'ls desconcerts ab qu' els seus galardona;
se lo que pot per plans y per montanyes,
se que fuy pres amant dins Barcelona
sens may campar depenes tan estranyes.



Sonet II

Qui vol saber secrets d' amor per prova
y esperiment que l' amant abilita,
de quina sort sa fermetat delita
en cor gentil, hont lo delit te cova;
dins mos escrits veurá com se renova 5
de punt en punt cona d'esser ferm nos quita
quant es sufrit, y apres per que s' despita
tot fel amant qu' ingratitut reprova.Son cas d' amor consistex en ventura
en acertar conveniencia bona 10
per qu' en discort poch l' amistança atura:
poch val enginy que l' art de amar nos dona
hon calitat nos conve per natura
qu' el discordant en amor no consona.



Sonet III

Ojan aquells que ver' amor los tira
y en pensaments lur voluntat referma,
veuran quant es ma vidatrista y hierma
seguint amor ab inflamada ira.
Com nit y jorn, penant, mon cor sospira 5
fugint repos, tenint la pensa ferma
en contemplar hont la persona 'nferma
tenint la ley d'amor qu' el mon regira.
Fugir poran mirant qual es ma vida
plena de afanys, y giren prest llur pensa 10
ves lo camí hont l' alt repos ha vida:
perque los fins qu' en nosAmor dispensa
son mals tras mals, sobresanant ferida
y mort cruel causant en recompensa,



Sonet IV

Sempre yo pens y del pensar sent' pena
y ab pensament sospir pensant en l' hora
quant per mirar vostra valor, señora,
fuy prest ligat d' una cruel cadena:
y d' est pensar ja may no sen refrena 5
la gran ardor hon mon dezig adora,
y quant delcel repos al mon s' implora
so de sospirs un cors fet senç' alena.
Y si per sort un punt no pens' tal pensa,
crex ma dolor que tal tristor n' aferra 10
que si no torn pensar sent gran offensa;
y si pens pen y crit, ó mortal guerra,
qui pot sufrir tan crua recompensa
si del repós amor tan me desterra?



Sonet V

Volent Amor venjar tan grancrueza
y desliurar d' un tir mil de cadena,
ab l' arch en mans volant l' alba serena
dels cels baxá mostrant gran fortaleza:
y avent mirat la vostra gentileza, 5
Fenix al mon, sentí tan mortal pena
que per fugir molt prest girá l' esquena
per no ser pres de sa matexa 'mpreza.
Y retornant als cels, dix: mare mia
lo vostre nom de gentileza y fama 10al mon ja pert tota sa gran valia;
qu' en aquest jorn é vist tan gentil dama
qu' ab gran perill pensí campar tal dia,
tant sa valor tot l' univers inflama.



Sonet VI

Semblantse molt Amor y la Fortuna,
alçant, desfent, que tal es son poder
qualqu' ses vist per rompres y desfer
que l' an alçat al cercle de la luna:
altre que 'stant senstembre cos' alguna 5
de trabucar l' an fet d' un simple ser
desfan los dos y tornan á refer;
sa potestat y forga 'm par que 's una.
Axi porá venir per temps, señora,
que tots mos mals volrá la mort venjar 10
puix no mirau lo dany del qui us adora:
que permetrá forçantvos ben amar
persona tant de poch merexedora
no merexent en res de vos pensar....