Recuperació Català

RECUPERACIÓ CATALÀ
1. Ramon Llull
* Obres principals
* L’obra lul·liana 265 volums (català, llatí, occità i àrab).
* Traduïa al llatí, francès, castellà i italià.
* Novel·les importants (funció didàctica o moralitzadora):
* Llibre d’Evast.
* Aloma e Blanquerna.
* Fèlix o llibre de meravelles.
* Arbre de ciència.

2.Cròniques
4 cròniques:
* Llibre dels fets, Jaume I: Valor literari. Autobiografia. Narració de fets personals. Ell dicta i n’ordena l’escriptura. Característiques: intenció didàctica, llenguatge viu (personatges=llengua pròpia) i providencialisme (Déu mana que sigui així)
* Crònica de Ramon Muntaner: Valor literari. Abasta molt de temps (naixement de Jaume I fins la coronació d’Alfons elBenigne). Protagonistes: reis i grans senyors: Característiques: nacionalisme i providencialisme. Llenguatge viu i directe.
* Crònica, de Bernat Desclot: Menys valor literari. Parla de Pere II el Gran.
* Crònica de Pere el Cerimoniós: Menys valor literari. Abasta els regnats de Pere el Cerimoniós i el seu pare, Alfons el Benigne. Intrigues de la cort. Crònica menys èpica.

3. Tirant loBlanc (Joanot Martorell)
Considerada la millor novel·la catalana. Novel·la cavalleresca.
Definició: complexa i riquíssima. Conté: cavalleria, amor, guerra, humor, erotisme, escenes de la cort i retòrica-parlaments.
Característiques:
–Versemblança: cerimònies i torneigs justos, episodis històrics verdaders, armes-vestits-menjars, espais identificables i noms de cavallers que van existir.(Cervantes like Tirant).
–Vida quotidiana.
–Erotisme: amor-humor
–Psicologisme.
4. Ausiàs March
* Vida
* Valencià. Fill de Pere March (poeta i militar)
* Armat cavaller de jover.
* Falconer reial.
* 2 matrimonis (Isabel Martorell i Joana Escorna)

* Obra: fins al s. XV escrivia poesia catalana (trobadors i amor cortès), però més tard es passa al “Dolce stilnuovo” de Dante, encara que ell va més enllà: rebutja la idealització de la dona i planteja graus de realisme elevats. Crea un amor tan carnal com espiritual. Empra una poesia complexa: usa llargues imatges. Té influència de les doctrines medievals. Utilitza un llenguatge nou per parlar d’amor. Usa el “senhal” (llir entre cards, amor amor, oh foll amor, plena de seny..). Té 4 cants principals: d’amor, demort, morals i cant espiritual.

5. Rector de Vallfogona
Pertany al renaixement català. Autor que utilitza molt els contrasts, la caricatura i el sarcasme. També el conceptisme (enginy, joc de paraules). Bon poeta pel simple fet d’escriure sobre l’escatologia. Empra també l’exageració i sol ser grotesc.
6. Literatura popular
Era una literatura anònim i difícil de datar que estransmetia oralment. Normalment arribava malament amb el pas del temps i s’anava modificant.
Gèneres:
–Teatre: entremès – sainet (breu, entreactes d’una obra llarga)
–Poesia: cantades (6-8 síl·labes. Nadala, corrandes, goigs (religió) i romanços)
–Prosa: llegendes i rondalles.
7. Renaixença: Verdaguer i Guimerà
Renaixença (S. XIX): recuperar la llengua catalana a la literatura i cultura catalanaen general. Ho fan redescobrint la literatura popular, creant una literatura catalana pròpia i depurant els castellanismes.
–Jacint Verdaguer: Fill de família il·lustrada. 15 anys com a capellà. Crisi espiritual. La seva obra està composta per una poesia patriòtica i religiosa. També trobem poesia èpica (l’Atlàntida i Canigó), articles periodístics i literatura de viatges.
–Angel Guimerà:Dramaturg més important de la renaixença.
3 etapes principals: 1.Tragèdies històriques: Mar i Cel (1888), 2.Realisme: Terra Baixa (1894-1896) i 3.Antigues tragèdies: obres menys condicionades.
A la hora d’escriure el condiciona el fet de ser mestís, del matrimoni dels seus pares després del seu naixement i el fracàs amorós.

8. Modernisme: V. Català i Joan Maragall
Modernisme: personatges...