recursos literaris tirant lo blanc

http://books.google.es/books?id=wEObrqD6vNwC&pg=PT212&lpg=PT212&dq=tirant+lo+blanc+recursos+literaris&source=bl&ots=k-asQ7FIhs&sig=OWge_Hm3MpVTqDbbMHizyIJQlo8&hl=ca&sa=X&ei=GjQmUfG1GMHOhAeHyYD4Cw&ved=0CF0Q6AEwCDgU
5) Llengua i estil
La novel·la és escrita en el romanç vulgar de València ja que incorpora
trets lingüístics valencians que responen a la parla viva de la València del seu
temps.També cal tenir present que els models lingüístics de la Cancelleria
Reial havien caigut en descrèdit. Hi trobem, d’aquesta manera, característiques
pròpies del dialecte valencià tantmorfològiques (sufixos en –ea: bellea, riquea;
presència de la desinència e en el present d’indicatiu: done, pense, etc.) com
lèxiques (eixir, espill, etc.). A més cal assenyalar en el text la presènciad’arabismes (albarà, cuscussó), de castellanismes (estrado, superbo) i de
gal·licismes procedents de l’àmbit de la cavalleria (sarjant [servent], porsavant
[patge]), de la mateixa manera que es refusengairebé totalment els arcaismes.
Un altre tret que cal destacar de la prosa de Tirant lo Blanc és la
presència de dos estils ben diferenciats:
-Estil culte, retòric i barroc, subjecte als cànonsde la prosa renaixentista
i als de l’anomenada “valenciana prosa”, utilitzat en els parlaments, els diàlegs,
les preguntes, les respostes i les lamentacions. Aquest estil es desenvolupa a
laValència de la segona meitat del segle XV i consisteix a ampliar i ornamentar
la frase catalana sobre el model de la llatina amb recursos sintàctics com
hipèrbatons, perífrasis (sobretot verbals) ol’ús de nombrosos llatinismes.
Aquest estil sembla que representava la forma de parlar de l’alta societat
valenciana del segle XV.
-Estil col·loquial i que és el reflex de la parla viva de laciutat de València.
Es percep en els diàlegs breus i directes, en els refranys, en les expressions
col·loquials i en els jocs de paraules o en l’ús de metàfores procedents del món
de la...