Recursos semàntics

Recursos retòrics Fonètics

Al·literació. Repetició d’un mateix so al llarg d’una composició.

D’eix cavall de la riera
prens la brida barroera,
i als torrents i a la ribera.

JACINTVERDAGUER

Onomatopeia. Reproducció gràfi ca d’un so.

Ric, ric,
el que us deia és un nyic, nyic;
ric, ric,

JOSEP CARNER

Paranomàsia. Oposició de dos mots que únicament es diferencien
en algunfonema.

Privats de sou i son

SALVADOR ESPRIU

Morfosintàctics

Asíndeton. Supressió de conjuncions.

Aquesta meva, pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

SALVADOR ESPRIUEncavallament. Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i el
mètric. Apareix quan la unitat sintàctica sobrepassa el vers.

A la vora de la mar. Tenia
una casa, el meu somni.

SALVADOR ESPRIUEnumeració. Desenvolupament d’una frase multiplicant els
atributs d’un nom, els complements, els sintagmes o els verbs.

Epítet. Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu
que acompanya.Entre ells la pura neu se descobria.

FRANCESC VICENT GARCIA

Hipèrbaton. Alteració de l’ordre lògic gramatical de les paraules
o frases.

I amb hàbils mots la passió naixent
Del meu estilpogués fer presonera;

J. V. FOIX

Paral·lelisme. Repetició d’una mateixa estructura sintàctica.


Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més vell que eltaronger.

MIQUEL COSTA I LLOBERA

Polisíndeton. Abundor de conjuncions de coordinació.

Oh aquella amor consirosa i plaent
de tot quan fuig, o que passa, o que vola,
boira del cim o fontanad’argent!

MARIA ANTÒNIA SALVÀ

Quiasme. Creuament de les parts d’una o més frases.

Quin pedestal per l’estàtua!
Pel gegant, quin mirador!

JACINT VERDAGUER
VERDAGUER



Semàntics

Al·legoria(metàfora continuada). Successió d’imatges que
expressen simultàniament un sentit directe i un de fi urat. És
el cas dels «eximplis» del Llibre de les bèsties, de Ramon Llull.

Anadiplosi....