Redacció català

Moda d’aprimar-se o camí cap a l’anorèxia?


Des de fa uns quants anys, es veuen millor els cossos prims que el grassos. Això ha anat creant unaseparació social en la qual si les teves mesures no són aptes per a l’estètica no acabes d’encaixar. Es poden trobar molts cassos de marginació tant en nois comen noies i, és clar, això té conseqüències.

Què fer quan vols encaixar en una societat que demana gent prima? 
Aprimar-te, pensa molta gent. Hi ha unmunt de formes, però no totes són efectives, ràpides o fàcils, com per exemple fer esport, una dieta receptada pel metge… Aquí és on entra l’anorèxia.L’anorèxia és un trastorn psicològic on deixes de menjar, no tens gana i no introdueixes nutrients en el teu cos. Les pèrdues de pes són ràpides i molt perilloses. Nonomés perds glúcids sinó que també perds nutrients, energia i gran part de l’aigua del teu cos, en casos extrems es pot acabar a l’hospital ingressat. Esdeixa de menjar i amb tot i això la persona afectada es continua veient grassa, mai no es torna a veure prima.

També pot derivar en la bulímia, que és unaltre trastorn alimentari on menges tot el que vols però després ho vomites.

I tot això per poder anar a les botigues i no haver de demanar una tallamés, o potser agradar a la resta de gent.

Des del meu punt de vista, és un camí que només porta a deixar d’estimar-se a un mateix i per desgràcia un camí quecada dia està més present en la nostra societat.

Aquesta moda no és més que una moda desesperada, poc productiva i amb tendència autodestructiva.