Redacci Catal

Redacció català

Aquell dia era un dimarts per la tarda i vaig quedar amb amics per anar a fer un tomb. Vaig quedar al Parc de la Ciutadella amb la Maria, la Sara, en Gerard i en Lluís. Anàvemal cinema a veure una pel·lícula tots junts ja que, no ens veiem des de que vam acabar la universitat. Van arribar tots menys en Lluís, que ens va trucar dient que no podia venir perquè haviad’acabar un treball (ell feia instruments musicals).
Com que tots volíem que ell vingués, ens vam decidir a anar al seu taller, a buscar-lo perquè ens acompanyés al cinema i, així poder passar unabona tarda amb amics. El seu taller estava situat al carrer Maragall, número 38. Al arribar, vam entrar. Ell, es trobava al seu taller, tan ben endreçat, treballant en la construcció d’unaviola, entre l’olor coneguda i agradable de la fusta, les coles i els vernissos. Ens va dir que no podia sortir ja que havia d’acabar aquella viola, que la venien a buscar a l’endemà, i com que elseu treball es tan remunerat (li pagaven quasi 10.000 euros per la viola, ja que estava feta a mà i amb els millors materials), no vam poder fer res.
La Sara, va tenir la meravellosa idead’ajudar-li a acabar la viola, així l’acabaria molt més ràpid que ja érem 5, i que en poca estona la tindria enllestida i podríem anar al cinema tots 5 tranquil·lament. Aleshores, ell va dir d’unprincipi que no, però després, a mesura que nosaltres vam insistir, ell va acceptar per poder passar una bona estona amb nosaltres després.
En 45 minuts vam poder acabar la viola i, finalment, ell vadir que gràcies a la nostra ajuda, el va poder acabar i es va decidir a anar al cinema amb nosaltres i, després invitar-nos a sopar a un restaurant del costat del cinema que es deia Casa Pepe.Al dia següent, ell va cobrar els 10.000 i el compositor que el va comprar, va donar molt bon ús a la viola. Va arribar a tocar en la Òpera de Sidney, i, va quedar molt feliç amb la viola.