Redaccio catala el nacionalisme musical

El Nacionalisme musical a Espanya
El nacionalisme musical és l’ús i l’exaltació del ritmes, melodies i timbres propis de cada
nació. Està molt lligat al folklorisme, que és un corrent que defensa lamúsica popular.
Però el nacionalisme és més una ideologia que un estil musical.
Històricament surgeix com un moviment social, polític i ideològic que defensava la
identitat nacional de cada país afinals del S. XIX i durant el S. XX. A Espanya arriba més
tard que altres països europeus.
Espanya es troba en una època de fets històrics i polítics importants com el la pèrdua de
colònies americanes,la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra civil
i el règim franquista. Tot això impulsa el moviment nacionalista.
Aquests són uns dels autors principals:
Felip Pedrell (Tortosa1841 - Barcelona 1922). Va ser l’niciador de la musicologia
hispànica i va ser el cap del nacionalisme a Catalunya. Va compondre més de 300 obres
de gèneres molt diversos i les seves idees van influirals grans compositors del
nacionalisme espanyol (Albéniz, Granados i Falla).
Enric Granados (Lleida 1867 - Canal de la Mànega 1916). És conegut per la seva obra
pianística, especialment la SuiteGoyescas (1911) i va fundar una escola pianística a
Barcelona (Acadèmia Marshall).
Isaac Albéniz (Camprodon 1860 - Kanbo 1909). La seva música explora amb el timbre del
piano buscant la seva fontd’inspiració en la guitarra espanyola. Però ell no va escriure res
per a guitarra, va ser el seu amic Francesc Tàrrega que va fer-ne les adaptacions. La
Suite Iberia, composta entre 1905 i 1909, és l’obra mestrad’Albéniz i la més coneguda.
Evoca el cant flamenc i Andalusia amb un estil clarament impressionista.
Manuel de Falla (Cádiz 1876 - Alta Gracia (Argentina) 1946). El seu estil és influenciat perDebussy, Dukas i Ravel (compositors francesos). Tracta l’element folklòric com a font
d’inspiració i ensenyament. Escriu poques obres degut al seu perfeccionisme i la seva
salut, però cada una de les...