Redaccion

Estava trista, no sé que em passava, em sentia com en aquells moments que l’únic que vols és desaparèixer. Estava a casa, necessitava estar sola, que em toqués l’aire, així que me’n vaig anar adonar una volta sola. Era tard, fosc i no hi havia ningú pel carrer. Feia moltíssim fred, però en aquells moments no el sentia, pensava en les meves coses, i vaig pensar de nou amb ell. Vaig estar pensanten quan va començar tot.
El vaig conèixer quan estava de vacances amb la meva cosina, estàvem al poble dels meus avis, com cada estiu. Jo i la meva cosina vam anar a donar una volta, vam anar a unaplaça que estava bastant a prop i ens vam assentar en un banc. Hi havien uns altres nois asseguts a un altre banc, la Sònia em va dir que li semblava que coneixia a un, però que no el veia gaire bé.No li vam donar importància. Ens vam aixecar, per anar-nos d’allà havíem de passar pel costat del banc on estaven sentats ells, alhora de passar la Sònia es va fixar si el coneixia, i si, anaven juntsa l’escola de petits. Es van saludar, i ell va dir que ens quedéssim amb ells, ami no em feia gaire gràcia ja que no coneixia a ningú d’ells, però ens vam quedar. Hi havia un d’ells que em cridava laatenció, era guapo, però era massa prepotent, així que em va caure bastant malament. A mida que van passar els dies, el vaig anar coneixent, i apart de ser prepotent tenia moltes coses quem’agradaven.
Vaig començar a sentir alguna cosa més per ell, però no em volia fer il·lusions, ja que després de l’estiu, no tornaria fins al proper. Els dos ens vam enamorar, vam passar tot l’estiu junts, peròva arribar la hora en que jo havia de marxar. Ell em deia que m’estimava, i jo m’ho creia.
Quan estava a casa, ens trucàvem, parlàvem, però no era el mateix, jo li deia de quedar algun dia a algunlloc que estigues entre mig dels dos, però ell sempre trobava alguna excusa per no venir.
Un cap de setmana, els meus avis em van oferir d’anar al poble, evidentment hi vaig anar. No li vaig dir...