redaccion

L’excursió
Fa tres anys vaig viure una experiència inoblidable, tot i el temps que ha passat encara puc recordar-ho practicament tot. Era un dia calurós d’estiu, jo feia poc que havia complert elsdivuit anys i just feia una semana que m’havia tret el carnet de conduir. Recordo que els dies se’m feien eterns, possiblement era perquè la majoria dels meus amics estaven de viatge. Vaig invertirtot un dia a pensar coses per entretenir-me una mica, després de donar-hi voltes i voltes vaig arribar a la conclusió que necessitava un canvi d’aires. Així va ser com va començar el meu viatge.L’endemà al matí em vaig aixecar d’hora, recordo que estava molt ilusionat i amb moltes ganes de descobrir món. Vaig preparar-me la bossa, vaig arreplegar un bon grapat de diners del meu amagatall secret iho vaig encavir tot com vaig poguer dins del meu preciat cotxe, no era gran cosa però jo estava més que content del seu rendiment. Un cop assentat al seient ja estava apunt per empendre el meu viatge,vaig dirigir-me cap a la sortida del poble i vaig entrar a la AP-7- En aquell precís instant recordo que em vaig dir: - s’ha acabat l’avorriment. Quan ja portava un munt d’hores conduint a lallunyania vaig divisar un poblet. A l’entrada hi havia una farmàcia, vaig aparcar el cotxe al costat i vaig donar una volteta per estirar una mica les cames, caminant vaig arribar a una plaça de sorra ambuna font al mig, tot i que era un poble petit la plaça estava gairebé plena de gent cosa que al meu poble era inusual. Vaig assentar-me a un banc, quan ja estava apunt per aixecar-me i tornar cap alcotxe em va començar a arribar una flaire de menjar , la veritat és que feia molt bona olor , vaig seguir l’olor i em va conduir fins a un restaurant, no tenia ni la més remota idea de l’hora que eraaixí que vaig fer un cop d’ull al mobil però quan vaig posar la mà a la butxaca per agafar-lo hem vaig endur una sorpresa innesperada, el mobil no hi era, segurament amb les presses de bon matí me...