redacciones Kant

Redaccions Kant
Introducció/Presentació: "Nom de la presentació*" (breu explicació de la teoria), aquesta teoria s'integra en la filosofia crítica o Kantiana, que es dedica a establir la naturalesa i els límits dels principis del coneixement i segueix una funció pràctica; alliberar-se de les cadenes que la tradició, la superstició i el dogmatisme han instal·lat en la condició humana.*1.Condicions del coneixement científic: causes necessàries, d'origen empíric i lògic del coneixement científic.
2.Concepció transcendental de l'a priori: independent i anterior a l'experiència, i la seua condició de possibilitat.
3.El gir copernicà: perspectiva d'anàlisi del coneixement des de l'aportació del subjecte.
4.La distinció entre fenomen i noümen: basada en poder ser objectes de la intuïciósensible.
5.Sentit negatiu de la crítica: limitació de l'ús teòric de la raó als fenòmens: capacitat de conèixer de forma universal i necessària.
6.Sentit positiu de la crítica: defensa de l'ús pràctic de la raó: capacitat de saber però no de conèixer de forma universal i necessària.
7.Metafísica, crítica i il·lustració: recerca de la causa última i superior, condició suprema incondicionada.Context històric:
La il·lustració va ser un moviment cultural nascut a França en l'època de revolució, Kant va compartir amb els il·lustrats la seua confiança amb el progrés, que partint de la raó i d'acord amb la naturalesa intenta arribar als ideals de llibertat, igualtat i fraternitat. Com ja he dit, la raó es la guia per als il·lustrats i Kant, és un objecte natural i universal, és lacondició de la llibertat humana i recolza el sentit de la màxima kantiana. El progrés anomenat anteriorment es dirigeix a la transformació social on els éssers humans juguen un paper protagonista en els canvis en el Dret, política, ciència i la transformació de la naturalesa. La raó i l'ideal de progrés es reconeixen en la filosofia crítica kantesiana, dirigida a sotmetre la raó en tots els àmbitsde la realitat del coneixement.
A més, en el camp científic, la ciència va avançar de forma considerable cosa que va donar a pensar a Kant.
Context filosòfic:
En el segle XVIII predominava un enfrontament entre racionalistes i empiristes que debatien sobre la base del coneixement. Els racionalistes derivaran cap a un dogmatisme ja que es dedica a estudiar aspectes sobre els quals no tenimexperiència (Déu, ànima i el món), en canvi els empiristes derivaran cap a l'escepticisme ja que aquests es basen en l'experiència i no es pot estar segur de res que provinga de l'experiència. Aquest enfrontament derivarà en un atzucac epistemològic, Kant per a eixir d'aquest atzucac doncs proposa la filosofia transcendental que consisteix en invertir el procés del coneixement, sempre el subjecte(el qui aprèn) havia de sotmetre's a les condicions de l'objecte però Kant diu que l'objecte és el que ha de sotmetre's a les condicions de la raó humana.

REDACCIÓ 1:
Kant observa que la ciència progressa a grans trets, en canvi, la metafísica no ho fa i es troba estancada, per això es pregunta quin és el coneixement científic i així bb poder aplicar-lo a la metafísica i veure si potavançar. El coneixement científic busca establir la descripció dels fenòmens naturals, relacionar-se i comprendre el seu entorn, mitjançant lleis necessàries i universals i basant-se amb experiments i en la quantificació de valors i resultats. Aquestes lleis tenen un doble component, d'una banda tenen un suport experimental i per l'altra banda les condicions pròpies de la intel·ligibilitat humana, és adir, tenen que ser universals i necessàries (que es compliquen en tots els esdeveniments del mateix tipus i que quan ocòrrega A ocorrerà B). En conclusió el coneixement científic és la fusió dels informes que rebem del món i organitzats i elaborats per la racionalitat humana.
Ara, amb l'atzucac epistemològic derivat de l'enfrontament entre racionalistes i empiristes, Kant planteja l'anàlisi...