Redacció
Páginas: 3 (694 palabras)
Publicado: 6 de octubre de 2011
FASE DE PLANIFICACIÓ
La meva anècdota divertida va ser fa molt de temps, jo tenia uns 14 anys.
Explicaré com vam ser de valents jo i uns amics.
Primer explicaré com eren els berenadors on vamanar , el que va passar, i jo també faré una reflexió per acabar.
Això també anirà explicat en primera persona del singular (jo) i també faré servir la primera persona del plural (nosaltres)
Totanirà escrit en passat ja que fa uns quants anys.
En el primer paràgraf explicaré on son els berenadors, una mica com són i on anàvem.
En el segon paràgraf explicaré que ens va passar.
Y en el tercerparàgraf acabaré també fent una reflexió.
FASE DE REDACCIÓ
Quan hi penso, encara ric!
En aquesta època jo tenia uns 14 anys, era l'estiu i per la nit sortia amb els amics a un hort queteníem ja que s'estava molt fresquet. Totes les nits anàvem 3 amics tots junts per la muntanya, travessant un llarg camí on hi havien els berenadors, en aquests berenadors no hi havia llum, i hi són al migde la muntanya i està replet d'arbres.
A les 2 de la matinada vam decidir tornar cap a casa. Jo vaig agafar un pal que hi havia al terra, i vaig dir: com aparegui algú que ens vulgui fer algunacosa li donaré amb tot el pal al cap. Tot seguit el dos amics meus van fer el mateix agafant cadascun un altre pal, doncs jo li trenco les cames deia un altre. Vam seguir caminant per pujar al mirador,que es on comença el camí de volta al barri, però jo per no cansarme vaig pujar corrent, quan vaig arribar a dalt, vaig mirà cap avall i vaig veure un home que venia corrents darrera els meus 2 amicsi els vaig avisar.
Ens vam espantar molt i vam començar a córrer i córrer, vam llençar el pals pels aires, fatigats ens llançàvem pels barrancs sense contemplacions, vam avançar molt i vam fer unaaturada per agafar aire, però l'home continuava corrents cap a nosaltres. Una altre vegada a fer esprint, quan vam arribar al barri ens vam parar a la primera llum que vam veure vam esperar a...
La meva anècdota divertida va ser fa molt de temps, jo tenia uns 14 anys.
Explicaré com vam ser de valents jo i uns amics.
Primer explicaré com eren els berenadors on vamanar , el que va passar, i jo també faré una reflexió per acabar.
Això també anirà explicat en primera persona del singular (jo) i també faré servir la primera persona del plural (nosaltres)
Totanirà escrit en passat ja que fa uns quants anys.
En el primer paràgraf explicaré on son els berenadors, una mica com són i on anàvem.
En el segon paràgraf explicaré que ens va passar.
Y en el tercerparàgraf acabaré també fent una reflexió.
FASE DE REDACCIÓ
Quan hi penso, encara ric!
En aquesta època jo tenia uns 14 anys, era l'estiu i per la nit sortia amb els amics a un hort queteníem ja que s'estava molt fresquet. Totes les nits anàvem 3 amics tots junts per la muntanya, travessant un llarg camí on hi havien els berenadors, en aquests berenadors no hi havia llum, i hi són al migde la muntanya i està replet d'arbres.
A les 2 de la matinada vam decidir tornar cap a casa. Jo vaig agafar un pal que hi havia al terra, i vaig dir: com aparegui algú que ens vulgui fer algunacosa li donaré amb tot el pal al cap. Tot seguit el dos amics meus van fer el mateix agafant cadascun un altre pal, doncs jo li trenco les cames deia un altre. Vam seguir caminant per pujar al mirador,que es on comença el camí de volta al barri, però jo per no cansarme vaig pujar corrent, quan vaig arribar a dalt, vaig mirà cap avall i vaig veure un home que venia corrents darrera els meus 2 amicsi els vaig avisar.
Ens vam espantar molt i vam començar a córrer i córrer, vam llençar el pals pels aires, fatigats ens llançàvem pels barrancs sense contemplacions, vam avançar molt i vam fer unaaturada per agafar aire, però l'home continuava corrents cap a nosaltres. Una altre vegada a fer esprint, quan vam arribar al barri ens vam parar a la primera llum que vam veure vam esperar a...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.