Referents Pedagogics I Noves Teories Educatives

TEORIES DE L’EDUCACIO
-------------------------------------------------
Referents pedagògics i noves teories educatives
Comentari text d’E. Durkheim
Émile Durkheim (1858–1917) va ser un sociòleg francès de caire positivista, orientat al realisme epistemològic i el mètode hipotètic deductiu. Va ser un major proponent del funcionalisme estructuralista. Segons la seva visió, la sociologia haviad'estudiar els fenòmens atribuïts a la societat en la seva totalitat, en lloc de centrar-se en les accions específiques dels individus.
En el article “L’educació: natura i funció” (1991), Durkheim fa un recorregut històric per donar-nos una definició de l’educació; considerant que està constantment canviant.
Durkheim, ens expressa que la finalitat de l’educació és crear un esser social(establir les conductes desitjables, les considerades normals, que constitueixen els fets socials pautats per la societat), formar individus que, no només siguin capaços de funcionar dintre d’una determinada societat, sinó que també l’ajudaran a perpetuar-se i consolidar-la, per això és la societat és la que decideix en cada moment com s’han d’educar els seus individus

La societat només pot viure siexisteix un conjunt homogeni d’individus, i l’educació reforça aquesta homogeneïtat, que s’aconsegueix a través del procés del canvi de l’esser individual (naixement) a l’esser social. Durkheim, s'oposa a les explicacions individualistes. Sosté el paper determinant del social per sobre l'individual. El error general es pensar que hi ha una educació perfecte, valida per tots, una educació universal.Segons la idea de Durkheim, no podem educar com vulguem, ja que hi ha unes costums imposades, és a dir, cada moment te un tipus d’educació de que la que no ens podem desviar sense trobar resistència (costums, tradicions), per això l’individu no pot reconstruir, ni crear, ni destruir.
Durkheim ens assenyala la necessitat de l’existència de l’educador i l’educand com a factor necessari per queexisteixi l’educació, en concret assenyala la importància de transmetre el saber d’una generació a un a altre.
Per a ell, la relació entre el educador i l’educand, ha de ser: el infant (educand), es troba en estat de passivitat, perquè encara es molt suggestionable i tendeix a la imitació; i el mestre, ha de ser una figura d’autoritat per la seva experiència i cultura, el que disposa elsconeixements, i proporciona la transmissió cultural, donant al infant unes pautes de comportament. Per a Durkheim, l'educació és un procés social, un procés de transmissió cultural. Es la pròpia societat qui imposa una sèrie de valors i normes que l'educand ha d'anar assolint per esdevindré un ésser social.
Podríem situar Durkheim dins la metodologia hermenèutica, per les seves idees de l’abandonamentd’una pretensió d’universalitat i la importància de la societat en el procés educatiu; la importància que dona a captar i comprendre els aspectes interns de l’ésser humà.
Durkheim pretén canviar les bases dels sistemes educatius actuals, que donen importància a l’esser social, i ell aposta per una educació positivista basada en la ciència, ja que aquesta ha estat sempre present en les nostressocietat.
Comentari text de John Dewey
John Dewey (1859-1952), filòsof, psicòleg i educador nord-americà va ser, com a psicòleg, una de les principals figures del Funcionalisme nord-americà, com a filòsof fou pragmatista i, com a teòric de l’Educació, va ser el creador del moviment Progressiu educatiu.
És un dels autors que va formar part del moviment de l’escola nova, que va començar a inicis delsegle XX i que donava suport a una pedagogia activa basada en l’activitat espontània i lliure de l’educand. La base de la seva orientació ideològica es basava en la pràctica educativa, el pragmatisme. Ell defenia la facilitat d’aprendre la teoria si es combinava amb l’exercici pràctic, la qual cosa proporcionaria a l’alumne una llibertat i una base positiva en el seu desenvolupament. Ell, era...