Reflexió sobre les famílies desde l'àmbit de l'educación

Recensió Bloc 3 18/03/14


Famílies, escola i èxit

Introducció

Les famílies són un problema per als docents?
Mestres i professorat no tenen prou en compte les famílies en el marc escolar?
Es poden millorar els vincles entre uns i altres?
Una millora de les relacions entre docents i progenitors podria incrementar l’èxit escolar de l’alumnat?

Aquestes preguntes són les que sempreestan al cap de cada un dels mestres i alguns pares en la comunitat que forma un centre. El fracàs escolar sempre ha estat atribuït fàcilment a les males qualificacions i no hem anat més enllà perquè consideràvem que era veritat i bastant obi. Però realment de qui es la culpa d’aquestes males qualificacions? La resposta “es culpa del professor” hauria de continuar sent ignorada per part delspares?

Avui en dia l’escola es troba davant d’un repte, el repte de donar resposta a les exigències que reflecteixen la societat en què vivim i totes les variants. Un món globalitzat, molt competitiu i canviant i posseïdor d’una complexitat en continu creixement




Idees Principals


El fracàs escolar es un dels principals problemes a Catalunya, ja fa anys que un terç dels joves catalansno aconsegueixen el certificat de la ESO i es percep com un dels impediments més grans per avançar en una societat competitiva. (Calero, 2006; Dronkers, 2006; Fernández Enguita i altres, 2010; Esping-Andersen, 2004; Subirat, 2004; Marí-Klose i altres, 2009, etc.). Això ja comença a l’educació primària amb una pressió acadèmica molt forta que va portant als alumnes a la desmotivació i al fracàs.No superar la ESO quadruplica les possibilitats de ser de classe baixa, augmenta la probabilitat de caure en l’analfabetisme funcional i disposar d’un nivell més baix de salut al llarg de la vida quan es sigui adult respecte les persones que obtenen títols postobligatòris.

La lluita contra el fracàs escolar i la integració de totes les persones que cauen a aquest hauria de ser central. Elfracàs escolar té tres línies d’estudi principals (Fundació CIREM, 1995):

Procés acumulatiu de problemes de rendiment i de relació.
Adaptació a les exigències: interès, motivació, respecte a les normes morals, etc.
L’autoconcepte i l’autoimatge i la projecció de futur construïts amb les exigències, rendiment acadèmic, inadaptació a les exigències escolars.

Generalment, el fracàs escolar s’enténcom la no adquisició dels coneixements les habilitats i competències que la institució escolar té marcats i exigeix en el temps previst segons els programes i els nivells escolars donats. (Martínez Celorrio i Homs, 1992; Pallarés, 1989; Marchesi, 2003; Prats, 2007, etc.)

Els cinc grans factors que incideixen de manera molt significativa en el rendiment escolar són (Calero, 2006; Calero iEscardíbul, 2007; Prats, 2007) :

1. “efecte composició” del centre educatiu:

1) Característiques i recursos propis de l’individu:
Factors biològics, psicològics, d’edat, conductuals i de disposició.
(Gasta Minza, 1988; Cieza, 1990)

2) L’ambient social i cultural i els recursos de la família (context familiar):
El nivell sociocultural provinent dels progenitors, la implicació enl’aprenentatge dels fills o filles als deures i les expectatives de futur sobre l’educació d’aquests.
(Coleman i altres, 1966; Bourdieu i Passeron, 1970; Bonal, Rambla i Ajenjo, 2004; Marí-Klose, 2009; Torrubia, 2009; Rist, 1991)

3) Elements de context: Sistema educatiu, econòmic, laboral, territorial:
La zonificació i l’elecció d’escola també influeixen: les escoles amb nivells alts d’homogeneïtat tenenmoltes probabilitats de reproduir les desigualtats preexistents.
El nivell econòmic contribueix a millorar fins a un cert punt, quan aquest és molt bò, porta a la fugida prematura dels estudiants de l’educació.
(Benito i González, 2007; Dumay i Dupriez, 2008; Vila i Casares (2009); Collet (2009); Longás i Civís (2010); Ferrer, 2006; Calero, 2006)



2. “efecte centre o efecte procés”:...