Reflexión sennet

Sennet, R. (1998). La corrosión del carácter. Bracelona. Capítol 4. “Ilegible”. Pàgines 66-78

Malgrat que no és el tema central del text, encara que si es contempla, aquestcapítol m’ha fet plantejar-me quina és la meva classe social. Sense haver-ho de pensar molt m’he emmarcat en la classe social mitjana. Però desprès m’he plantejat perquè`m’associava ambaquesta classe i que paràmetres utilitzava per a definir i emmarcar-me en aquesta: estudis dels meus pares i propis, nivell econòmic, oportunitats, accés a la cultura.

En relacióamb l’anterior, tot i que penso que en part actualment a la societat es continua relacionant les mesures objectives de posició social amb la raça i la identitat ètnica, penso quealtres paràmetres han passat a tenir més rellevància, com alguns dels que he comentat anteriorment.

Comparteixo la idea que es plasma al text que es relaciona amb que els treballadorsque realitzen treballs que necessitin molt poca especialització doncs son, en principi, senzills i superficials, fan que aquests treballadors no tinguin un sentiment d’identitat enun ofici concret.

L’idea que es planteja al text que fa referència a que quan les tasques resulten senzilles la relació o compromís amb la feina es torna superficial, penso que ésmolt adequada doncs el no sentir-te part important o “imprescindible d’un treball”, és a dir, pensar que qualsevol persona la podrà fer igual que tu fa que aquesta resulti trivial ipoc significativa.

Com a reflexió dir que, i tal com he anat comentant durant aquesta reflexió, estic d’acord amb la idea general que es planteja al text, relacionada amb lasuperficialitat en el compromís de determinats treballs. No obstant això, crec que aquestes teories o afirmacions només es poden relacionar amb determinats oficis o feines de treball.