Reflexion del libro quiet

REFLEXIÓ DEL LLIBRE “QUIET”




“És la ràbia que em sobreïx. Ràbia en estat pur que fa més d’un any que s’acumula i ara surt en una situació quotidianadirigida a un pobre home.” Màrius Serra.
Aquesta frase és molt significativa per a persones que tenen familiars o gent al seu càrrec amb una discapacitat.
Aquest llibre reflexa des de la impotènciad’uns pares que no saben el que li passa al seu fill, l’esperança de que arribi un miracle, l’adaptació a la vida quotidiana amb un fill amb una malaltia, i l’amor pel seu fill.
Des del punt de vista deintegradora social hi ha molts fets i comportaments ha comentar.
Per començar voldria esmentar l’acceptació, acceptació d’una malaltia en un fill. És el primer pas important per poder buscaralternatives per al nen, en aquest cas. Si no hi ha un acceptació per part dels pares és molt difícil buscar alternatives, fet que els passa al principi als pares del Llullu.
Un cop acceptada la malaltia jaes poden començar a buscar recursos adequats per al nen.
El nen té totes les ajudes tècniques al seu abast ja que els seus pares estan en una bona situació econòmica (la casa adaptada, ascensor, elbany, una molt bona cadira de rodes, etc).
Juntament amb les ajudes tècniques li busquen col·legi especial per al nen on durà a terme aprenentatges i unes noves relacions socials encara que no es puguiinteractuar amb ells a causa de la seva malaltia.
L’aprenentatge sobre el llenguatge que du a terme a casa és molt important i molt adient per al nen.
Tant els pares, la germana, com els avis, liparlen, juguen amb ell, canten, li expliquen situacions, etc. Aquesta manera de relacionar-se amb ell és molt important ja que per molt que sàpiguen que no obtindran una resposta li parlen iinteractuen amb el nen igual i aquest fet farà que el nen es pugui desenvolupar més en l’aprenentatge del llenguatge per poder comunicar-se, ja que encara és molt petit.
Val a dir que el llenguatge és molt...