Reflexions personals sobre diferents valors

REFLEXIÓ PERSONAL SOBRE L’ALEGRIA I L’AMISTAT:
Molts cops ens preguntem: necessariament el sentiment d’alegria ha de representar un estat de felicitat permanent?
Normalment s’associa l’alegria i la felicitat per que s’assemblen, però no son iguals.
Segons el que jo crec, la felicitat es una successió indefinida de moments dominats per l’alegria, la qual creiem que és difícil de millorar.Sempre que penso en qué representa l’alegria per mi em faig les mateixes preguntes: Buscar l’alegria es el mateix que buscar la felicitat? Per ésser feliços necessariament hem de ser alegres? Podem estar alegres sempre sense arribar a ser feliços mai? Que determina la nostra alegria? Es un factor extern o només depèn de nosaltres?
Les persones que tenim al nostre costat a diari com els nostres amicsson factors més determinants en la nostra alegria del que pensem.
El fet de que cada dia passem el temps amb les mateixes persones ens fa oblidar el fet de que tenim a algú que ens estima i prefereix passar el temps amb nosaltres abans que amb altres persones. Si ens sentim estimats i veiem la bona companyia tenim més probabilitats d’estar alegres.
Crec que si les persones tinguéssim menysprejudicis alhora de jutjar si una cosa ens fa plenament alegres o només una mica, si tinguéssim el propòsit de fer somriure als nostres amics, i intentéssim ester alegres i somriure almenys una vegada al dia, tothom sense excepció sabria el que és sentir-se alegre i molta més gent acabaria sent feliç.

REFLECXIÓ PERSONAL SOBRE L’ECODULIA I LA RESPONSABILITAT:

La responsabilitat és un valor queen la consciència de la persona, que li permet reflexionar, administrar, orientar i valorar les conseqüències dels seus actes, sempre en el plànol del moral.
Moltes vegades el valor de la responsabilitat es menysprea i es creu que no és important, però jo em pregunto: que passaria si ningú en aquesta societat fos responsable? Segurament ni tan sols hi hauria societat, seriem persones independentsi aïllades que no poden confiar en ningú més que en si mateixes que mai tindrien descendència pel simple fet de no ser prou responsables com per cuidar als possibles descendents.
L’ecodulia, esta connectada directament amb el significat de la responsabilitat, ja que d’alguna manera es la responsabilitat que cada individu té sobre la cura del medi ambient.
Podem tenir el valor de l’ecoduliasense ser responsables en altres contextos? Naixem amb la responsabilitat o es una cosa que es va adquirint amb pràctica?
Sempre m’he preguntat si realment en algun moment es pot deixar de ser responsable fins a no tenir ni un 1% de responsabilitat en nosaltres...
Com a conclusió,i expressant únicament la meva opinió, la responsabilitat es una cosa sense la qual l’ésser humà es molt poc fiable.M’agradaria pensar que les persones podem sobreviure sense ser responsables, però a dia d’avui les responsabilitats i les persones que es fan responsables dels seus actes son tan infravalorades i escasses que potser en uns segles desapareixeran i el caos regnarà.

REFLEXIÓ SOBRE LA VALENTIA I LA MAGNANIMITAT:

Per iniciar aquesta reflexió m’agradaria plantejar una qüestió: Es pot ser magnànim senseser valent?
En la meva opinió, la valentia es un valor que tots portem al nostre interior però que no tots exterioritzem o bé per diferents circumstàncies o bé perquè no creiem que sigui tan important.
La valentia es allò que ha dut a l’ésser humà a aixecar-se i dir les seves idees, fent progressos i evolucions; allò que quan cada matí ens mirem al mirall i no ens agradem, diu: tu pots amb tot;allò que ens fa enfrontar-nos al que més por ens fa per no ser presoners d’una cosa irracional que ens atura; el que ens fa vèncer allò que ens fa pensar que no som prou bons per sentir o merèixer la felicitat o almenys a aspirar-hi; es el que ens fa tenir ganes de viure i lluitar contra malalties i vèncer-les i pensar que nosaltres podem; etc.
Jo realment crec que ningú magnànim pot no ser...