Reflexions sobre la crisi del conductisme i la revolució cognitiva

Reflexions sobre la crisi del conductisme i la revolució cognitiva Blanca Vallès Carreras

El present treball pretén analitzar, comentar i comparar els textos de Skinner i Chomsky tot resolent les qüestions presentades.

El primer fragment pertany a l’obra Conducta Verbal (Verbal Behavior) de Skinner. El text de l’any 1957 pertany alparadigma conductista, ja començat a qüestionar aquells anys, caracteritzat per l’estudi de la conducta, ja que és la única part observable de la psicologia, aquesta s’estudia mitjançant relacions estímul - resposta (a un estímul, una única resposta característica), aquest paradigma és l’únic que nega l’existència de la ment (antimentalisme) per tal de fugir de manera definitiva del dualisme ment -anima. En aquella època es va dedicar molts esforços a buscar els models d’aprenentatge, Skinner va presentar el model de condicionament operant (una conducta rep una determinada resposta, en funció de que aquesta sigui agradable o desagradable la conducta es potenciarà o disminuirà).

En el text Skinner planteja el llenguatge com una conducta estudiable empíricament on es pot establir unarelació causal entre estímul i resposta, tot i així rebutja antics estudis del llenguatge que estructuraven les oracions en idees, ja que, no creu tingui cap rellevància el que passa dins l’organisme(a diferencia del neoconductisme, el cognitivisme i altres escoles anteriors), i tampoc creu que existeixi la ment per tant aquestes idees no tenen importància perquè no son observables. Skinner doncspresenta un model per a estudiar el llenguatge basat únicament en la observació de la relació estímul – resposta.

El segon fragment pertany a l’article “Una revisión de Conducta Verbal de B. F. Skinner” que va publicar Chomsky el 1959 al numero 35 de la revista Language. Chomsky és un lingüista nord-americà compromès amb la ciència cognitiva, el seu article crítica les mancances del model d’estudidel llenguatge de Skinner des de la perspectiva cognitivista. Aquest nou paradigma va sorgir fruit de la crisis del conductisme evidenciada en el present article, on es posa de manifest que un model que no contempla la ment ni l’organisme no és suficient per a explicar i predir les conductes, ja que, un input pot tenir diversos outputs que depenen no només del condicionament. El cognitivisme buscatrobar els símbols o codi amb que la ment opera, fa servir moltes vegades la metàfora ment – ordinador, buscant, per així dir-ho, el codi binari de la ment, considera la ment un processador, tot i així la ment deixa de ser objecte abstracte per passar a ser considerada el cervell, al que arriben tot un conjunt d’inputs que es processen i donen diverses respostes, que variaran substancialment encada instant segons la manera com s’interpretin les dades rebudes.

L’article s’inicia parlant de limitacions a l’hora d’estudiar el comportament observable, la primera de les limitacions ja aporta una metàfora ment – maquina, Chomsky escriu que per saber el comportament d’una maquina complexa s’han de conèixer, a més de les influencies externes, els seus components, característiques i manera deprocessar les dades i tenir-los en compte a l’hora de fer el càlcul final sobre les possibles reaccions. Aquestes condicions també variaran en funció de la naturalesa innata de l’esser, l’estat de maduració i les experiències passades, aquestes ultimes ja van ser contemplades per el paradigma conductista en els models de condicionament. Chomsky admet que moltes vegades les dades de l’organisme estreuen de l’observació de la conducta, tot i així el fragment conclou remarcant la diferencia entre els estudis que han tingut o no han tingut en compte a l’organisme com una variable més a l’hora de fer prediccions concretes.

El conductisme i el cognitivisme van conviure durant un curt temps, tot i així, el cognitivisme suposa un trencament radical cap a les idees de conductisme. El...