Reflexions sobre un treball de camp a marroc

REFLEXIONS SOBRE UN TREBALL DE CAMP AL MARROC
Paul Rabinow

Este es el terreno movedizo donde se
desarrolla la investigación antropológica.
Paul Rabinow

La ciència antropològica està plena d’afirmacions que, sovint, cauen sobre el lector com una pedra pesada. Tesis, conceptes i judicis que, sota el paraigües d’una suposada autoritat clàssica i acadèmica, prenenforça i esdevenen irrefutables. El mateix concepte d’etnografia, per exemple, no s’escapa d’aquesta aurèola de domini purista i normatiu que, en la majoria dels casos, envolta les ciències socials. La ciència etnològica, diu Marcel Mauss[1], té com a finalitat l’observació de les societats i com a objectiu, el coneixement dels fets socials. Registra aquests fets, per necessitat estableix les sevesestadístiques i publica documents que ofereixen el màxim de certesa (Mauss: 21).
Què s’amaga, però, darrera d’afirmacions com aquesta?

Paul Rabinow, en el seu llibre Reflexions sobre un treball de camp al Marroc[2], fa una reflexió sobre la tasca de l’antropòleg i una aproximació al propi procés d’investigació. L’autor, doncs, convida el lector a entendre els entramats, les estructures iles trames que existeixen darrera d’aquestes grans afirmacions que, molt sovint, fan les ciències socials.

Abans d’entrar de ple en el llibre, crec que es important acotar alguns apunts sobre el marc teòric i el context acadèmic que envolta l’obra de Rabinow.

Des de finals de la dècada dels cinquanta i durant les dues dècades següents es produeix un canvi en la disciplina antropològica iemergeix com a subgènere etnogràfic l'autoreflexió elaborada a partir de les notes de treball de camp. Aquests treballs contribueixen a l'eixamplament de la reflexió epistemològica i a desenvolupar l’experimentació etnogràfica:

Primerament, es qüestiona l'anàlisi de la cultura entesa com a mera descripció a partir de dades obtingudes mitjançant l’observació. S’entén la narració en primera persona,ús fins a llavors considerat com impropi per a un etnògraf.
Es para atenció a allò retòric, a allò autobiogràfic, a l'experiència viscuda. Diversos treballs recorren a una conducta dialogal, transcrivint diàlegs mantinguts amb els informants i confessant els dubtes apareguts durant la realització del treball de camp.

A més de la publicació en 1967 dels diaris de Malonowski, amb l'impacte que vantenir, cal destacar les següents publicacions: L’Afrique ambigüe (1957) de Georges Balandier, The Savage and the Innocent (1965) de David Maybury-lewis i The Headman and I (1978) de Jean Paul Dumont.

Les dècades dels vuitanta i noranta estan fortament marcades per l’aparició de plantejaments post-estructuralistes, més específicament d'autors com Michel Foucault. Aquest moment va significar pera l'antropologia nord-americana l’abandonament de la perspectiva històrica i crítica, per assumir una posició d'autocrítica en referència a la pròpia disciplina. La naturalesa de l’etnografia, el caràcter polític del text i les figures literàries utilitzades en la producció antropològica, es van convertir en l’objecte central d'anàlisi. El moviment més representatiu d'aquest canvi és el movimentde la Crisi de la Representació que va assolir la seva consolidació a la fi dels anys vuitanta i principis dels noranta. Aquest moviment va qüestionar el caràcter científic de la disciplina i va orientar el seu interès cap a l'anàlisi de les tradicions i formes de representació a Occident. El que es debatia era l'objectivitat i l'autoritat antropològica, assenyalant la impossibilitat de ladisciplina per a realitzar una traducció fidel de continguts i significats culturals amb transparència etnogràfica. Aquest projecte va pretendre articular un exercici etnogràfic lliure de qualsevol substància o justificació normativa que permetés qüestionar visions tradicionals del coneixement i nocions de poder i veritat associades a aquest. L'exemple de Paul Rabinow que comentem és un dels més...