REFLEXIÓ: DIFERÈNCIES DIALECTALS

REFLEXIÓ: DIFERÈNCIES DIALECTALS

El perquè el valencià es considera un dialecte diferent de la resta de dialectes
catalans radica indubtablement, entre altres motius, en les seves peculiaritatsconsonàntiques o consonantisme.
El valencià és un dialecte força unitari, aleshores, les particularitats que
presenta al llarg de la geografia són mínimes. Tot i això, atenent a
determinadesisoglosses, observem les particularitats de cada subdialecte o
parlar valencià.
El valencià apitxat, que s’estén del Camp de Morvedre a la Ribera, es
particularitza per: l’apitxament (ja el vaigexplicar a la primera reflexió), forma
tradicional d'anomenar l'ensordiment dels sons [z], [dz] i [dʒ] en [s], [ts] i [tʃ]; i el
betacisme, procés de substitució de la fricativa alveolar sonora [v] perla bilabial
sonora [b], així [v]aixell > [b]aixell.
El valencià septentrional, parlat a les comarques dels Ports, a les dues
comarques del Maestrat, a les dues comarques de la Plana i al’Alcalatén es
particularitza per la reducció del sistema de les consonants sibilants: /ts/ es
pronuncia /ʧ/ (po[ts]er > po[ʧ]er) i el so /dz/ es pronuncia /ʤ/ (do[tz]e > do[ʤ]e);
el canvi de pronuncia delso /ʃ/ al so /s/ (cai[ʃ]a > cai[s]a); i la caiguda de la –r
dels infinitius (vole[r] > vole).
I el valencià meridional, parlat de la Ribera al Baix Vinalopó, es caracteritza per
la conservació dela consonant labio-dental [v], ho veiem per exemple a [v]isita;
i també per l’emmudiment de la consonant -t dels grups -nt i -lt a final de mot,
així [ˈpᴐnt] > [ˈpon] o bé [ˈalt] > [al].
Ambtot, no cal oblidar que, segons la divisió dialectal del català proposada per
Manuel Milà i Fontanals l’any 1861, el valencià pertany al bloc dialectal
occidental, i doncs, comparteix lescaracterístiques fonètiques del català
occidental. A més, hi ha característiques o peculiaritats compartides pels
subdialectes valencians:
- La caiguda de la -d- intervocàlica en els sufixos -ada,...