Reflux gastroesofàgic










MALALTIA PER REFLUX GASTROESOFÀGIC









































ÍNDEX
INTRODUCCIÓ 3
EPIDEMIOLOGIA 3
FISIOPATOLOGIA 3
SIMPTOMATOLOGIA 4
Simptomatologia típica 4
Simptomatologia d’alarma 5
Manifestacions extraesofàgiques 6
DIAGNÒSTIC 7
Endoscòpia 7
Radiologia amb contrast baritat 8
Ph-metria ambulatòria de 24 hores8
COMPLICACIONS 8
RECOMENACIONS 9
Tractament del brot agut 9
Tractament de manteniment 9
Bibliografía 10


Introducció
La malaltia per reflux gastroesofàgic és el conjunt de símptomes i/o lesions esofàgiques degudes al pas, de forma repetida, del contingut gàstric a l’esòfag.
Epidemiologia
La malaltia per reflux, és una de les malalties més prevalents en malaltiesdigestives, ja que representa de forma aproximada un 75% de les malalties esofàgiques. De forma aproximada s’ha estimat que en la població general és del 3-4% i en les persones majors de 50 anys està al voltant del 10%.
Pel fet de ser una malaltia crònica recidivant, és un motiu de consulta molt frequent. La simptomatologia típica apareix en la població general de forma diària en el 4-9%, setmanalment enel 10-15% i mensualment en el 15-44%.
Fisiopatolgia



L’aparició de lesió esofàgica, ve a causa de:
La presència de reflux àcid a nivell esofàgic.
La major o menor capacitat del esòfag per aclarir el material refluït.
La capacitat de resistència de la mucosa esofàgica a l’agressió.

Per altra banda la persistència o intensitat de la simptomatologia, també ve condicionada perla sensibilitat esofàgica a l’exposició del àcid










Simptomatologia



Simptomatologia típica

Apareix entre els dos-tres anys previs abans de motivar la consulta mèdica.

Pirosi: és la simptomatologia més freqüent.
Es deguda a l’estimulació àcida dels nervis sensitius de les capes profundes de l’epiteli esofàgic, no havent-hi correlació entre la severitat de lasimptomatologia, la severitat del reflux i la presència d’esofagitis.
Es caracteritza per:
Sensació de cremor o foc retroesternal o epigàstric, irradiat en sentit ascendent cap a coll, mandíbula i boca.
Es presenta amb més freqüència en el període postprandrial, sobre tot si la ingesta ha sigut rica en greixos i s’acompanya d’alcohol, café o tabac.
Augmenta amb les postures que afavoreixen el reflux:decúbit supí, decúbit lateral dret, al acotxar-se, o amb l’augment de la pressió intraabdominal al realitzar maniobres de Valsalva.
Millora amb antiàcids de manera quasi immediata, encara que de manera transitòria.



Regurgitació: és el segon símptoma més freqüent.
Pas de contingut gàstric o esofàgic a la boca de gust àcid o amarg, sense esforç. Implica un reflux sever, ja que superal’esfínter esofàgic superior arribant a faringe.
Està afavorit per la posició decúbit.

Hipersalivació: és freqüent. Deguda a la presència d’àcid a l’esòfag per tal de neutralitzar-lo.





Simptomatologia d’alarma

Disfàgia: (dificultat per empassar). Generalment és deguda a l’aparició d’alteracions de la motilitat esofàgica.
•
La disfagia, s’inicia amb sòlids fent-seprogressiva, acompanyant-se generalment d’una pèrdua de pes.
L’aparició d’aquest símptoma sempre requereix investigació endoscòpica.

Odinofàgia: (dolor al empassar). Poc freqüent. Apareix quan hi ha un transtorn peristàltic important. S’associa a lesions esofàgiques amb presència d’erosions profundes o úlcera esofàgica.

Hemorràgia digestiva: és de poca intensitat. És més freqüent el sagnat crònicque portarà a una anèmia, generalment produïda per hèrnia de hiatus.

Manifestacions extraesofàgiques

Dolor thoracic: Dolor al tòrax

Crisi de díspnea o asma intrínsec. Pot donar lloc a fibrosi pulmonar per broncoaspiració.

Manifestacions otorrinolaringològiques:
Ronquera: sobre tot matutina.
Tos persistent: no productiva nocturna.
Dolor faringi: constrictiu i profund...