Reformisme Dinastic
El Reformisme dinàstic i les seves oposicions
Crisi política i moral com a conseqüència del Desastre de Cuba de 1898
El 1902 es produeix la coronació del rei AlfonsXIII (fill pòstum d’Alfons XII)
S’inicia un nou període dins de la Restauració marcat pel REGENERACIONISME POLÍTIC, com un intent de reforma del sistema des dels propis partits dinàstics.
Fracàsdel primer govern Silvela – Polavieja (polèmica del “Tancament de Caixes” a Catalunya ...)
Relleu generacional dels líders polítics:
Antonio Maura pel Partit Conservador i José Canalejas pelPartit Liberal
Fou essencialment un “reformisme” superficial que no pretenia aprofundir en una veritable democratització del sistema.
Manteniment del “torn pacífic”
GOVERNS DEL PARTIT CONSERVADOR1903-1905 i 1907-1909 – Antonio Maura i Francisco Silvela
• Ampliació de la base social del règim: apropament a les classes mitjanes urbanes i política reformista (“revolució des de dalt”).
•Llei de Reforma de l’Administració Local i de Reforma Electoral
• Fort desprestigi com a conseqüència de la “Setmana Tràgica” (1909)
GOVERNS DEL PARTIT LIBERAL
1902 – Sagasta; 1905-1907 –Moret; 1909-1914 – Canalejas i Romanones.
• Aprofundiment en la política de reformes socials i en la limitació de la vinculació entre Església i Estat. Llei del “Candau” (1910)
• Políticatributària: nous impostos progressius sobre la renda en lloc de l’impost de Consums.
• Conferència d’Algesires (1906); Protectorat del Marroc (1912)
• Llei de Lleves i abolició de les “quotes” deredempció
• 1912 – Assassinat de Canalejas i crisi del reformisme dinàstic.
• Llei de Mancomunitats (1914)
Fora dels partits dinàstics, nombroses forces i grups polítics es varen mantenir almarge del sistema i van constituir les oposicions al reformisme dinàstic.
ELS REPUBLICANS
Constituïen la força més important de l’oposició al sistema dinàstic.
Participaven del joc electoral, i...
Regístrate para leer el documento completo.