regimen franquista
El règim de Franco. Bases ideològiques i suports
Després de vèncer en la Guerra Civil, Franco va imposar a Espanya, des del 1939, un sistema polític dictatorial semblant al feixisme italià ialemany que , a diferència d’aquests no va caure després de la Segona Guerra Mundial i va ser mantingut fins a la seua mort el 1975.
L’evolució del règim
En aquest espai de temps tan dilatat es podendistingir dues grans etapes:
1939-1959.Durant aquests anys es van implantar les bases del nou Estat. En l'interior, es va establir un sistema polític dictatorial que va reprimir qualsevoloposició i s'hi va practicar una política d'autarquia o autosuficiència econòmica. En l'exterior, Espanya va viure una època d'aïllament internacional.
1960-1975.Durant aquest període es va mantindrel'autoritarisme polític i va tindre lloc un destacat desenvolupament econòmic, un elevat creixement demogràfic i una millora general del nivell de vida de la societat, encara que a costa d'un notableincrement de les desigualtats territorials i d'un empobriment cultural motivat per l'exili de destacats intel·lectuals i artistes. Aquesta situació va originar la progressiva crisi del règim i l'augment del'oposició interior i exterior.
Els fonaments ideològics
Els fonaments ideològics del franquisme van ser:
L’antiparlamentarisme i antilliberalisme . Aquestes idees es van prendre delfeixismes europeus,igual que algunes manifestacions externes, com l’emblema del jou i les fletxes, les cançons i la salutació feixista.
L'anticomunisme. Va suposar una oposició radical a aquestaideologia, que es va accentuar durant els anys de la guerra freda.
El nacionalcatolicisme. L'Església va legitimar el règim franquista, en considerar la Guerra Civil com una «croada» contra l'ateismemarxista. A canvi, Estat es va declarar catòlic i va concedir nombrosos privilegis a l'Església.
El tradicionalisme espanyol. Considerava que el model històric que havia d'imitar-se era l’imperial...
Regístrate para leer el documento completo.