Regnes 1 batxillerat

MONERES
Els representants són els bacteris i cianobacteris/cianofícies.
Cèl·lula procariota.
Unicel·lulars.
Metabolisme aeròbic i/o anaeròbic.
Autòtrofs i heteròtrofs.

Característiques
Agrupa tots els procariotes. (pro - abans i karyos - nucli)
Ampli ventall d’habitats.
Podem fer servir qualsevol tipus de metabolisme. Són aerobis(aerobis) i anaerobis (sense oxigen).
Paperfonamental en l’origen de la vida
Alguns poden causar malalties i d’altres son molt beneficiosos
Es reprodueixen a un ritme molt ràpid

Classificació científica
Arqueobacteris
Són els mes antics. Poden viure en ambients molt extrems: salines o salmorres; aigües àcides o sulfuroses.
Eubacteris:
Tenen un paper vital en el reciclatge dels nutrients.
Viuen pràcticament en tots elsambients, aigües dolces, aigües salades, a dins del sòl, en les glaceres, aigües termals, etc.
Presenten 4 tipus morfològics: cocs, bacils, espirils i vibrions.
Ex: Lactoccocus lactis, en la fermentació del formatge.

PLANTES
Estrats dels boscos
Estrat arbori : Capçades dels arbres.
Estrat arbustiu : entre 0’5-1m o 1,5-3m depenent del bosc
Estrat herbaci: per sota de l’estratarbustiu. Plantes baixes.




Tipus d’arbres:
Alzines: caducifoli
Roures: caducifoli
Faig: caducifoli
Pi: perennifoli




Tipus d’arbust:
Garric
Margalló
Estepa blanca (alzinars)
Romaní: típic dels boscos mediterranis
Bruc
Ginesta: Fruita lleguminosa
Esparraguera: sotaboscos densos



Comunitats Vegetals
Bosc
Predomina l’estrat arbori. Tot i que hi haarbustos, lianes i herbes en el sotabosc.
Màquia
Predomina l’estrat arbustiu alt. És una formació atapeïda amb varietat d’arbustos.
Brolla
Predomina l’estrat arbustiu baix. Es tracta de comunitats esclarissades, poc denses de vegetació.
Prat
Dominats per plantes herbàcies. Solen ser típics a l’alta muntanya.


Nutrició
El sòl es forma a partir de la disgregació de la roca mare. L’arbrea través de les arrels, absorbeix l’aigua i les sals minerals dissoltes per difusió, transport actiu i osmosi.
A través de l’estoma de l’epidermis de les fulles entra el CO2 de l’aire. L’energia solar és captada per la clorofil·la que està dins dels cloroplasts a les cèl·lules vegetals. Tots els organismes autòtrofs poden fabricar les seves pròpies biomolècules.




Fotosíntesis:

6 CO2+ 6 H2O  C6H12O6 + 6 O2


Difusió (simple)





Transport actiu





Osmosi





(IONS)


Per equilibrar es concentracions de ions, per processos fisicoquímics els ions passeu.



Fent servir un transportador, a través de la membrana amb una despesa d'energia.


(AIGUA)

Quan hi ha dues solucions amb diferent concentració, l’aigua passarà per la membranasemi-permeable des de la solució hipotònica cap a la hipertònica fins que s’igualin les concentracions.

Vessants orientades al nord
Les vessants nord són més humides ; al llarg del dia arriba menys radiació per unitat de superfície. Solen haver espècies caducifòlies. Les comunitats solen ser més productives que les de vessants assolellats. Hi ha llum, però com que les plantes aprofiteu menys del 15%de la radiació solar que els arriba, perquè el factor que limita és l'aigua les especies caducifòlies al perdre la fulla fan que hi hagi un humus més ric (matèria orgànica que queda sobre el sòl).
També tenen més massa vegetal (arbust i lianes).

Ex 1 p.63
Alzina, Pi pinyoner, Bruc boal, Arboç, Estepa blanca, Heura, Lligabosc, Arítjol.

Ex.2 p.63
Amb el primer

Vessants orientades alsud
Aquestes són els solells. Solem estar integrades per poblacions ( conjunts d'individus de la mateixa espècie). Estan adaptades a l'evaporació intensa, espècies amants de la llum resistents a la sequera.


Formula índex d'afinitat


Ex 1 p.69
Alzina, Roure, Marfull, Arboç, Aladern, Arítjol, Heura.

Ex 2 p.69

C
A
B
Alzina
4
3
3
Roure
1
1
1
Marfull
3
4
3
Arboç
2
2...