Rehabilitacion Psicosocial
Páginas: 8 (1996 palabras)
Publicado: 6 de diciembre de 2012
REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL I RECOLZAMENT COMUNITARI
DEFINICIÓ
Definida com un conjunt d’estratègies d’intervenció psicosocial i social que complementen a les intervencions farmacològiques i de maneig dels símptomes, s’orienten fonamentalment a la millora del funcionament personal i social, de la qualitat de vida i al recolzament a la integració comunitària de les persones afectadesd’esquizofrènia, així com d’altres malalties mentals greus i cròniques.
La Rehabilitació Psicosocial es una manera de considerar els problemes psicològics i socials de les persones amb malaltia mental, on la dimensió socio-ambiental té tanta importància com la biològica i en la que el tractament de la discapacitat conseqüent amb estar malalt, es tan important com el control dels símptomes.
S’ocupad’aquells factors que tenen que veure amb l’adaptació social de l’individu, a mes de la seva pròpia psicopatologia. Es a dir, es dirigeix des de el començament cap a la integració social.
Existeix independència entre símptomes i funcionament social, es a dir, es possible assolir una milloria simptomàtica tot i que la persona segueixi discapacitada socialment i al contrari.
La reducció de lapsicopatologia en la persona amb esquizofrènia no es suficient per aconseguir superar o compensar la discapacitat que produeix la malaltia mental.
La intervenció psicosocial no haurà de ser considerada com una alternativa al model u objectiu clínic tradicional dirigit a la supressió del símptoma, sinó que ha d’entendre’s com un complement integrador.
Punts en comú en el concepte de laRehabilitació Psicosocial
▪ Promouen la integració de la persona en el seu entorn natural. Això implica la utilització dels recursos sociocomunitaris als que accedeixen la majoria de les persones per cobrir les necessitats econòmiques, lúdiques, residencials, formatives, laborals,…
▪ Es recolzen en una concepció amplia i globalitzadora dels drets humans.
▪ Atenen al principi de l’Autonomia iindependència de la persona.
▪ S’orienten cap al principi de la Normalització, desenvolupant pautes de vida com mes normals possibles.
▪ Impliquen una actitud positiva vers les possibilitats i potencialitats de l’individu.
▪ Donen importància a les eleccions que realitza la pròpia persona i a la seva implicació activa en el procés, es a dir, es promou l’autodeterminació de lapersona.
▪ Nomenen a la intervenció no només sobre les habilitats d’una persona, sinó també sobre el medi específic en el que viu. Ambdues vies d’intervenció, la psicològica i la social, son paral·leles.
Atenció integral en la Comunitat com a context en el que s’han de reconèixer els diferents problemes i necessitats d’aquesta població, tant sanitaris com socials, i on s’ha d’integrar tot unconjunt de serveis, programes i intervencions des d’un model d’atenció basat en la Comunitat.
HABILITATS SOCIALS
FONAMENTS TEÒRICS
En el curs de l'esquizofrènia es presenta amb freqüència els trastorns més greus de la conducta social. El deteriorament s’evidencia en les següents habilitats de comunicació:
❑ La capacitat d’escoltar i entendre a uns altres i la capacitat d’identificarsentiments.
❑ Habilitats per a concentrar-se en un tema de discussió i evitar bruscs canvis de tema.
❑ Participar en una discussió i poder preguntar sobre qüestions específiques, a fi d’obtenir més informació
❑ Habilitat de coordinar harmònicament la conducta verbal i la no verbal.
Els resultats de la investigació en psicologia experimental ofereixen una sèrie d’hipòtesisfonamentades en com els trastorns en la recepció i processament de la informació estan influenciats pel que l'individu ha après i experimentat en el passat i l'ús que ha fet dels aprenentatges previs:
❑ Les persones amb esquizofrènia pateixen una deteriorada capacitat per a processar i interpretar l’expressió emocional. Com a conseqüència, molts contactes socials són experimentats amb...
DEFINICIÓ
Definida com un conjunt d’estratègies d’intervenció psicosocial i social que complementen a les intervencions farmacològiques i de maneig dels símptomes, s’orienten fonamentalment a la millora del funcionament personal i social, de la qualitat de vida i al recolzament a la integració comunitària de les persones afectadesd’esquizofrènia, així com d’altres malalties mentals greus i cròniques.
La Rehabilitació Psicosocial es una manera de considerar els problemes psicològics i socials de les persones amb malaltia mental, on la dimensió socio-ambiental té tanta importància com la biològica i en la que el tractament de la discapacitat conseqüent amb estar malalt, es tan important com el control dels símptomes.
S’ocupad’aquells factors que tenen que veure amb l’adaptació social de l’individu, a mes de la seva pròpia psicopatologia. Es a dir, es dirigeix des de el començament cap a la integració social.
Existeix independència entre símptomes i funcionament social, es a dir, es possible assolir una milloria simptomàtica tot i que la persona segueixi discapacitada socialment i al contrari.
La reducció de lapsicopatologia en la persona amb esquizofrènia no es suficient per aconseguir superar o compensar la discapacitat que produeix la malaltia mental.
La intervenció psicosocial no haurà de ser considerada com una alternativa al model u objectiu clínic tradicional dirigit a la supressió del símptoma, sinó que ha d’entendre’s com un complement integrador.
Punts en comú en el concepte de laRehabilitació Psicosocial
▪ Promouen la integració de la persona en el seu entorn natural. Això implica la utilització dels recursos sociocomunitaris als que accedeixen la majoria de les persones per cobrir les necessitats econòmiques, lúdiques, residencials, formatives, laborals,…
▪ Es recolzen en una concepció amplia i globalitzadora dels drets humans.
▪ Atenen al principi de l’Autonomia iindependència de la persona.
▪ S’orienten cap al principi de la Normalització, desenvolupant pautes de vida com mes normals possibles.
▪ Impliquen una actitud positiva vers les possibilitats i potencialitats de l’individu.
▪ Donen importància a les eleccions que realitza la pròpia persona i a la seva implicació activa en el procés, es a dir, es promou l’autodeterminació de lapersona.
▪ Nomenen a la intervenció no només sobre les habilitats d’una persona, sinó també sobre el medi específic en el que viu. Ambdues vies d’intervenció, la psicològica i la social, son paral·leles.
Atenció integral en la Comunitat com a context en el que s’han de reconèixer els diferents problemes i necessitats d’aquesta població, tant sanitaris com socials, i on s’ha d’integrar tot unconjunt de serveis, programes i intervencions des d’un model d’atenció basat en la Comunitat.
HABILITATS SOCIALS
FONAMENTS TEÒRICS
En el curs de l'esquizofrènia es presenta amb freqüència els trastorns més greus de la conducta social. El deteriorament s’evidencia en les següents habilitats de comunicació:
❑ La capacitat d’escoltar i entendre a uns altres i la capacitat d’identificarsentiments.
❑ Habilitats per a concentrar-se en un tema de discussió i evitar bruscs canvis de tema.
❑ Participar en una discussió i poder preguntar sobre qüestions específiques, a fi d’obtenir més informació
❑ Habilitat de coordinar harmònicament la conducta verbal i la no verbal.
Els resultats de la investigació en psicologia experimental ofereixen una sèrie d’hipòtesisfonamentades en com els trastorns en la recepció i processament de la informació estan influenciats pel que l'individu ha après i experimentat en el passat i l'ús que ha fet dels aprenentatges previs:
❑ Les persones amb esquizofrènia pateixen una deteriorada capacitat per a processar i interpretar l’expressió emocional. Com a conseqüència, molts contactes socials són experimentats amb...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.