Reino Unido

Política Comparada II
Classe 2 dilluns, 7 d’abril

Article d’opinió de EL País: En la muerte de Diana de Gales: una reflexión constitucional
Idees principals:
Una de les coses que l’Estat constitucional no pot tolerar és que jurídicament es configurin diferents categories d’individus.
L’herència no és una institució de la vida pública.
La monarquia només té una justificacióhistòrica, cap altra justificació pot ser admesa.
Les monarquies que van saber adaptar-se als nous principis de l’Estat constitucional van sobreviure.
La monarquia, actualment, dependent de la opinió pública del país, necessita una legitimitat que només pot obtenir a través de la seva ciutadania. Dit d’altra forma, aquella monarquia que no tingui suport popular no podrà sobreviure.
En el cas de LadyDi, va haver-hi una divisió de la opinió pública britànica.
La monarquia s’està convertint en un plebiscit permanent.
Monarquia
La tesi oficial dels poders públics formals i informals diu que gràcies al rei tenim democràcia (paper del cop d’Estat del 21 de febrer). Si és veritat la versió oficial, perquè no es té informació completa sobre el que va passar – transparència. La manca detransparència pot induir al fet que la relat oficial no explica realment el que va passar. Hi ha altres relats alternatius que afirmen que gràcies a la democràcia, la monarquia va sobreviure. La monarquia no és una institució democràtica a causa de diferents dèficits democràtics, aleshores com pot ser que aquesta sobrevisqui?
No obstant, la falta de legitimitat es compensada per la comoditat que ofereixla institució.
Evita enfrontament periòdics a ocupar al càrrec.
Evita la despolitització de la institució
A la pràctica la monarquia surt més barata (controvèrsia).
Bicameralisme asimètric
El model de Westminster, el Parlament te dues cambres, cambra alta i cambra baixa, la cambra baixa és la cambra dels comuns, elegida directament pels ciutadans que té la gran major part de les funcions,i després hi ha la cambra del Lords, la cambra alta, que no es elegida per la ciutadania.
El maig del 1997, Tony Blair, va proposar de reforma la cambra dels Lords, on tenia la següent composició: de 1294, hi havia 791 Lords hereditaris. També hi havien 715 Lords vitalicis, aquelles persones que el Govern els proposa, amb el vist i plau de la monarquia; són persones que se’ls hi proposa com unreconeixement a la tasca que han fet pel país (economistes, premis Nobel, etc.). La tercera categoria són lords espirituals, representats de la jerarquia eclesiàstica, n’hi havia 28. Tony Blair va firmar sobre la cambra dels Lords que és moralment inacceptable, històricament anacrònica, i políticament injusta. En primer lloc, la cambra dels Lords està formada majoritàriament per homes, d’edatavançada, que viuen del seu patrimoni, hi ha una majoria de membres que han estudiat a Oxofrd i a Cambridge, són majoritàriament d’ideologia conservadora.
Els arguments pro cambra dels Lords:
La institució dóna continuïtat a la política britànica.
Al fet de no estar sotmesa a la cambra dels comuns, el membres d’aquesta cambra tenen més temps per estudiar els temes que són objecte de l’agendalegislativa. És a dir, tenen més temps i més mitjans sobre temes que el Parlament ha de legislar.
La reforma de Blair va aconseguir una reducció del Lords hereditaris.
Sistema electoral
És un sistema majoritari uninominal a una sola volta. La clau del sistema és que, en teoria,
En el Parlament britànic hi ha 646 escons (però al està format per bancs no hi ha lloc pels 646). El territori es divideixen 646 districtes uninominals, en cada un li correspon un escó. Més o menys cada districte està format entre 60.000 i 65.000 electors. Cada partit presenta un candidat a cada districte electoral, això provoca que a cada districte se celebri una elecció, que ha d’elegir el diputat o diputada del districte, com que es sistema és majoritari, en cara que un candidat guanyi per un sol vot de...