Relació Entre El Llenguatge I La Cultura.

El desenvolupament cultural és també un desenvolupament lingüístic. Un ritme de canvi ràpid i acumulatiu de les tradicions implica un avenç en la quantitat d’informació socialment adquirida,emmagatzemada, recuperada i compartida. (…)

El llenguatge humà és el mitjà a través del qual els records sobreviuen els individus i les generacions. Però no és un simple mitjà: és també una forçainstrumental activa en la creació de l’activitat social cada cop més complexa que l’evolució cultural imposa a la vida quotidiana. La competència lingüística fa possible que es formulin regles per actuar dela forma adequada en situacions llunyanes en l’espai i en el temps. Sense haver vist mai una formiga del gènere Dorilus o un dels seus nius, qualsevol humà normal, no excessivament intel·ligent, adiferència dels ximpanzés més intel·ligents, pot ensenyar a d’altres com caçar termites. La pràctica seguirà essent necessària (i sempre millorarà els resultats), però la capacitat de formular reglesverbals per caçar formigues o termites permet que individus diferents reprodueixin aquestes activitats a través de les generacions. La vida social dels humans es compon en bona mesura (encara que noexclusivament) de pensaments i conductes coordinats i governats per aquestes regles. Quan les persones inventen noves normes d’activitat social, inventen les regles corresponents per adaptar les novespràctiques i les emmagatzemen en els seus cervells (a diferència de les instruccions d’innovació biològica, que s’emmagatzemen als gens).(…) A mida que els nostres avantpassats començaren a dependre més imés de la fabricació i utilització d’eines, i de les tradicions culturals, el seu repertori genètic de grunys, ganyotes i enrabiades no devia ser suficient per expressar la gamma creixent de peticionsque havien de realitzar. Els gestos i sons d’invenció cultural degueren augmentar proporcionalment. Els experiments realitzats amb simis ensinistrats ens indiquen que l’australopitecus afarensis...