Relat

I era un dia, i un altre i continuava la mateixa situació. Sentia un sentiment constant de por i d’angoixa. En aquell temps jo tenia trenta-vuit anys, vivíem en un pis preciós amb els nostres dosfills. El gran de quinze i el petit d’onze. Érem una família normal i corrent, de les que hi ha a tot arreu. Es pot dir que vivíem, en aquell temps, en pau.
Clar que tota aquesta tragèdia vaser originada, en gran part, per la seva activitat alternativa que practicava a la nit. Ell va obrir un local de copes, juntament amb els seus amics. A partir d’aquí, va començar l’alteració de l’ordrea casa. En aquest sentit, el seu salari va duplicar-se. I jo, com a dona i mare dels meus fills, no entenia i, lògicament, no parava de qüestionar-me sobre la insuperable quantitat de diners queenguany rebíem al nostre domicili. Al cap d’un parell de mesos, els meus dubtes van desaparèixer. De la mateixa manera que vaig assabentar-me d’on provenia. Resulta que a part de l’àmbit nocturn, eraaficionat als clubs d’altern. I aquest va ser el punt de partida més fort i dolorós que pren l’arrel d’aquesta història. S’iniciarien nous i propers enfrontaments, ben perillosos. El consum de drogues il’abús d’activitats nocturnes continuarien amb la seva rutina. Al cap d’anys, la seva insatisfacció com a persona, va crear-me un egoisme interior, i com ja us podeu imaginar, jo vaig ser l’únic objectepres de la seva ràbia acumulada. El reflex evident d’aquesta, foren les amenaces, els maltractes físics i psicològics que formaven part del dia a dia. Poc a poc, les meves forces s’amagaven i cobriael mínim vigor la meva inferioritat com a dona i sobretot, com a persona. No tenia cap poder a casa amb els nens davant seu. Tot era una disputa. El meu marit posava en contra la meva potestat, la mevaparaula. Els nens van patir seqüeles psicològiques. El petit va transformar el seu caràcter innocent pel d’un agressiu. Tot estava fora de lloc.
Afortunadament, la meva família va...