Relicario Imposible
Páginas: 15 (3734 palabras)
Publicado: 18 de abril de 2011
Poesía en blog, XXI: Martha Lucía González
RELICARIO IMPOSIBLE
Lástima que no tenga nada tuyo
que pueda apretar contra mi pecho
cuando este invierno interior me hiela el alma
Lástima que no tenga tu sonrisa en una foto
ahora que tu imagen empieza a perderse
en las nieblas del recuerdo
Tengo tu voz y tu escritura
Tengo el estertor de tu silencio
la inconsecuencia de tumente clara
y este dolor que se instaló en mi casa
y que me empuja fuera de mi lecho
Inventaríolo que de ti tengo y no tengo:
melodías libros
tu poesía
(Nunca guardé un trocito de tu pelo)
No hay nada que te abarque
para hacer un relicario que pueda estrujar junto a mi pecho.
Martha Lucía González Uribe
Algunas notas acerca de la autora... Martha Lucía González Uribe viveen Madrid desde 1978. Esta colombiana, psicoanalista, discapacitada motora en el 90%, padece de alogia en un 23% de sus funciones. Ello le ha incapacitado de ejercer su profesión ganando, en su lugar, tiempo para escribir poesía, entre otras, su vocación.
El poema que nos trae aquí, Relicario imposible, dotado de gran fuerza y vigor, nos recuerda algunas de las elegías con las que tanto nossorprendieron algunos miembros de la generación del 27. Quizá remontarnos a la joven etapa de un Hernández aún eclipsado por los temores pueriles que la religión infunde entre sus fieles, o bien porque sigue siendo ésta motivo suficiente para la inspiración literaria; lo cierto es que la alegoría hacia un amor perdido, cuando éste ya se fue, sólo queda yaciendo en el alma amada: un conceptoinmaterial, más bien metafísico, que adopta aquí la forma de un objeto de invención humana, el relicario.
Copyright: Poema e imagen: ©Martha Lucía González Reseña: ©LITERATURA DEL MAÑANA Publicado en este blog con el consentimiento de la autora: www.literaturadart.blogspot.com .
Imprimir artículoWikio Publicado por ZENIUS en 10:18 0 comentarios Enlaces a esta entrada Etiquetas: Colaboradores, MarthaLucía González, poesía en blog
Reacciones:
Object 5
Àngel Brichs entrevista un dels últims mites literaris del segle XX: Sven Hassel
Tres pàgines a tot color il·lustren una de les últimes entrevistes (en vida) que se li han fet a l'hiperfamós novel·lista d'origen danès, Sven Hassel
"La tragèdia del soldat alemany es troba en llur creença de que existeix una finalitat sensata per acontinuar la resistència i sacrificar la seva vida. Dia rere dia fa allò humanament impossible per una cosa que fa temps que ja està perduda". Comte Klaus von Stauffenberg (Poc abans de la seva execució, el 20 de juliol de 1944)
Amb aquesta cèlebre frase Àngel Brichs inaugurà, en el núm. 2343 de la revista Rubricata (edició de gener de 2011), la secció que portaria el nom de "Veus de fora". I hoféu amb un d'aquells noms que no s'obliden en literatura: Sven Hassel, tot un veterà de guerra (combaté a la 2a Guerra Mundial en la majoria dels fronts que el seu exèrcit, la temible Wehrmacht, obrí) i no menys quant a l'àmbit literari (fet que ho demostren els més de 52 milions d'exemplars venuts de les seves catorze novel·les publicades).
Algunes notes sobre Hassel... Sven Hassel és unexveterà de guerra que participà a la Segona Guerra Mundial com a soldat alemany, combatent a la majoria de fronts que aquell exèrcit obrí, exceptuant el nord d'Àfrica. Fet presoner pels rusos al final de la contesa i emmalaltint de febre caucàsica l'any 1957, la qual desenvolupà durant la guerra, aquest danès que fou reclutat, forçadament, per la Wehrmacht i entrés a Polònia amb llur regimentblindat, el "Panzeregiment 2n d'Eisenach" (1939); instal·lant-se a la seva Dinamarca natal (però visquent llargues temporades a Barcelona), Hassel tornà de presidi amb una idea mig nua al seu cap, la qual més tard aniria desenvolupant per a transformar-se en catorze bestsellers que passarien a la història de la narrativa bèl·lica contemporània. Amb més de cinquanta-dos milions d'exemplars venuts a tot...
RELICARIO IMPOSIBLE
Lástima que no tenga nada tuyo
que pueda apretar contra mi pecho
cuando este invierno interior me hiela el alma
Lástima que no tenga tu sonrisa en una foto
ahora que tu imagen empieza a perderse
en las nieblas del recuerdo
Tengo tu voz y tu escritura
Tengo el estertor de tu silencio
la inconsecuencia de tumente clara
y este dolor que se instaló en mi casa
y que me empuja fuera de mi lecho
Inventaríolo que de ti tengo y no tengo:
melodías libros
tu poesía
(Nunca guardé un trocito de tu pelo)
No hay nada que te abarque
para hacer un relicario que pueda estrujar junto a mi pecho.
Martha Lucía González Uribe
Algunas notas acerca de la autora... Martha Lucía González Uribe viveen Madrid desde 1978. Esta colombiana, psicoanalista, discapacitada motora en el 90%, padece de alogia en un 23% de sus funciones. Ello le ha incapacitado de ejercer su profesión ganando, en su lugar, tiempo para escribir poesía, entre otras, su vocación.
El poema que nos trae aquí, Relicario imposible, dotado de gran fuerza y vigor, nos recuerda algunas de las elegías con las que tanto nossorprendieron algunos miembros de la generación del 27. Quizá remontarnos a la joven etapa de un Hernández aún eclipsado por los temores pueriles que la religión infunde entre sus fieles, o bien porque sigue siendo ésta motivo suficiente para la inspiración literaria; lo cierto es que la alegoría hacia un amor perdido, cuando éste ya se fue, sólo queda yaciendo en el alma amada: un conceptoinmaterial, más bien metafísico, que adopta aquí la forma de un objeto de invención humana, el relicario.
Copyright: Poema e imagen: ©Martha Lucía González Reseña: ©LITERATURA DEL MAÑANA Publicado en este blog con el consentimiento de la autora: www.literaturadart.blogspot.com .
Imprimir artículoWikio Publicado por ZENIUS en 10:18 0 comentarios Enlaces a esta entrada Etiquetas: Colaboradores, MarthaLucía González, poesía en blog
Reacciones:
Object 5
Àngel Brichs entrevista un dels últims mites literaris del segle XX: Sven Hassel
Tres pàgines a tot color il·lustren una de les últimes entrevistes (en vida) que se li han fet a l'hiperfamós novel·lista d'origen danès, Sven Hassel
"La tragèdia del soldat alemany es troba en llur creença de que existeix una finalitat sensata per acontinuar la resistència i sacrificar la seva vida. Dia rere dia fa allò humanament impossible per una cosa que fa temps que ja està perduda". Comte Klaus von Stauffenberg (Poc abans de la seva execució, el 20 de juliol de 1944)
Amb aquesta cèlebre frase Àngel Brichs inaugurà, en el núm. 2343 de la revista Rubricata (edició de gener de 2011), la secció que portaria el nom de "Veus de fora". I hoféu amb un d'aquells noms que no s'obliden en literatura: Sven Hassel, tot un veterà de guerra (combaté a la 2a Guerra Mundial en la majoria dels fronts que el seu exèrcit, la temible Wehrmacht, obrí) i no menys quant a l'àmbit literari (fet que ho demostren els més de 52 milions d'exemplars venuts de les seves catorze novel·les publicades).
Algunes notes sobre Hassel... Sven Hassel és unexveterà de guerra que participà a la Segona Guerra Mundial com a soldat alemany, combatent a la majoria de fronts que aquell exèrcit obrí, exceptuant el nord d'Àfrica. Fet presoner pels rusos al final de la contesa i emmalaltint de febre caucàsica l'any 1957, la qual desenvolupà durant la guerra, aquest danès que fou reclutat, forçadament, per la Wehrmacht i entrés a Polònia amb llur regimentblindat, el "Panzeregiment 2n d'Eisenach" (1939); instal·lant-se a la seva Dinamarca natal (però visquent llargues temporades a Barcelona), Hassel tornà de presidi amb una idea mig nua al seu cap, la qual més tard aniria desenvolupant per a transformar-se en catorze bestsellers que passarien a la història de la narrativa bèl·lica contemporània. Amb més de cinquanta-dos milions d'exemplars venuts a tot...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.