religión

Les catacumbes
Les catacumbes van ser llocs subterranis que, després de la mort de Crist, els primers cristians van emprar per donar sepultura als seus morts, encara que també hi havia galeries subterrànies que eren usades per persones pertanyents a la religió jueva i al paganisme. Estaven situades fora dels murs de la ciutat, ja que la llei romana de l'Imperi no permetia els enterramentsdintre de la zona urbana per motius religiosos i d'higiene. Encara que es troben en moltes ciutats, les catacumbes més nombroses i extenses són les de Roma, que en total sumen unes seixanta diferents, amb prop de 750.000 tombes; la seva longitud total és d'entre 150 i 170 quilòmetres. Es creu que els constructors de las catacumbes aprofitaven les antigues galeries abandonades, de les quals s'haviaextret una pedra anomenada putzolana, que una vegada triturada servia per fer ciment. Estudis realitzats al segle XIX sota la direcció del jesuïta Marchi i el seu alumne, l'arqueòleg Juan Bautista Rossi, rebateren la teoria segons la qual les galeries havien estat usades anteriorment per extreure la pedra putzolana i donaren com a certa la que postulava que les galeries foren excavades expressamentper a la seva utilització com a cementiri.[10] L'organització i construcció del primer cementiri s'atribueix al papa Calixt I i la data aproximada segons l'estudi de Paul Styger per a la catacumba de sant calixt, l'any 200, concorda amb aquesta atribució. La utilització de les catacumbes es va allargar, pel costum dels fidels, fins i tot després de l'Edicte de Milà, deixant-se d'usar després delsaqueig de Roma de l'any 410, en part per la inseguretat que se sentia extramurs de la ciutat; el motiu principal, però, va ser que en aquell temps ja es disposava de grans i nombroses basíliques que es podien utilitzar per als serveis funeraris i per a guardar les relíquies dels màrtirs. Aquests subterranis van ser lloc de culte, a més d’enterrament i en època de persecucions, lloc de protecció iamagatall, ja que estaven protegits per una llei que prohibia l'entrada als perseguidors. Era com un dret d'asil, doncs el dret romà tenia per sagrada i inviolable qualsevol sepultura, amb independència del credo religiós del mort. Se suposa que les catacumbes com a enterrament van ser construïdes abans de la mort de sant Pere.
La majoria de les catacumbes realitzades a Roma van tenir el seu origenen el segle II; la majoria es troben soterrades al llarg de les grans vies a la sortida de la ciutat tals com la Via Àpia, la Via Ardeatina, la Via Salària o la Via Nomentana. Consten d'un sistema de galeries subterrànies que formen una espècie de laberint. Per a la seva construcció, primer s'excavava un primer nivell, i s'anava descendint a pisos inferiors seguint les línies irregulars delterreny; es podia arribar a aprofundir fins als trenta metres. A les parets s'hi excavaven els buits per a les tombes en sentit horitzontal (els loculi), normalment per contenir un sol cadàver, encara que excepcionalment podien contenir més cossos; es tancaven amb una llosa de pedra o maons, la qual sovint duia inscripcions en llatí o en grec. Hi havia un altre tipus de tomba destinada a personatgesmés importants anomenada arcosoli que consistia en un nínxol cobert per un arc i tancat amb una llosa. El cubiculum era l'espai que contenia els diversos loculi d'una mateixa família, i també contenia, a part de les tombes, petites capelles decorades amb frescs. Als encreuaments de les galeries s'hi trobaven petites criptes que contenien la tomba d'un màrtir. A gairebé totes les catacumbes s'hitroben claraboies obertes al sostre de les criptes o a les mateixes galeries; s'usaven, primer de tot, per pujar a la superfície la terra que es treia de les excavacions i, un cop acabada la construcció, es deixaven obertes per servir com a punts de llum i ventilació.
Els símbols eren tema dominant a les catacumbes: en gairebé totes les sepultures s'hi trobaven imatges amb alguna simbologia, com el...