religion
Páginas: 12 (2833 palabras)
Publicado: 13 de noviembre de 2014
2n BLOC . Perquè hi ha cristianisme avui?
L’Església en la història
L’Església continua mantenint la presència de Jesucrist en la història humana. Obeeix
al mandat pronunciat per Jesús: «Aneu, doncs, convertiu tots els pobles batejant-los en
el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot allò que us he
manat. I jo seré amb vosaltres dia rere diafins a la fi del món» (Mt 28,19-20).
La paraula esglèsia (ekklesia en grec) vol dir originàriament comunitat. La primera
“esglèsia” (comunitat de seguidors de Jesús) no tenia “esglèsies” (temples, accepció que
va venir posteriorment). Es reunien en llocs públics o en cases particulars. A més a més,
tenien “comunitat de bens” (Fets dels apòstols). De fet l’esglèsia dels orígenss’anomena
catòlica perquè “katholikos” en grec vol dir de tots, universal. En el sentit tant d’unitat i
comunitat com d’extensió (oberta a tothom).
Per això l’Església, sempre i pertot arreu, ha aprofitat qualsevol esdeveniment i fenomen
històric per predicar l’evangeli, també en les situacions més adverses. I també ha tingut
capacitat, en cada generació, de renovar la seva presència iel seu missatge en persones de
qualsevol poble i condició. Un sorprenent poder de recuperació davant les crisis, que de
vegades han estat especialment greus.
a) Dels Jesús històric als evangelis (documental i full del tema anterior )
b) De perseguits a dominadors
Desde el siglo I, y sobre todo después de la destrucción del templo de Jerusalén (año 70), el
cristianismo comenzóa propagarse guiado por San Pedro y los apóstoles, y después por los
sucesores. Por tanto, hay un progresivo aumento de los seguidores de Cristo, sobre todo dentro
los confines del Imperio romano: al inicio del siglo IV eran aproximadamente el 15% de la
población del Imperio y estaban concentrados en las ciudades y en la parte oriental del Estado romano.
La nueva religión sedifundió, de todos modos, también más allá de estas fronteras: a
Armenia, Arabia, Etiopía, Persia, India.
El poder polític romà va veure en el cristianisme un perill.
• Quin perill representaven els cristians per un imperi tan poderós com el romà?
Realmente no representaban ningún peligro y al principio los romanos eran tolerantes con ellos.
Más adelante sin embargo, fueronperseguidos porque rechazaban el culto al emperador, porque
se negaban a servir en el ejército y porque mezclaban a las iglesias pobres y ricos, romanos
y bárbaros. Además también fueron culpados de un incendio en Roma en la época de
el emperador Nerón.
Els seguidors de Crist van haver de suportar nombroses persecucions (Neró, Adrià ...)
que condujeron a muchos al martirio: la última, yla más cruel, tuvo lugar al inicio del siglo IV
por obra de los emperadores Diocleciano y Galerio
• Què eren les catacumbes?
Eran 'laberintos' subterráneos que tenían una función civil: hacer de cementerio. Además en
la época que los cristianos eran perseguidos por los romanos se convirtieron su refugio y escondite
así como muchas de ellas su lugar de vivir y su templo (sereunían allí para orar
a escondidas) gracias a su infinidad de pasillos desordenados.
L’any 313 (Edicte de Milà) l’emperador Constantí I, favorable a la nova religió, va
concedir als cristians la llibertat de professar la fe i va iniciar una política molt benèvola
envers el cristianisme. Amb l’emperador Teodosi I (379-395) el cristianisme es va
convertir en la religió oficial del’Imperi romà. A la fi del segle IV els cristians eren ja la
majoria de la població de l’Imperi romà.
• Quines són les causes de l’expansió del cristianisme?
Los primeros cristianos que hubo eran convencidos de su fe y sus creencias,
capaces de dar la vida por la religión, invencibles ante sus principios y si no hubiera
sido así las persecuciones habrían acabado con ellos.
Otra...
L’Església en la història
L’Església continua mantenint la presència de Jesucrist en la història humana. Obeeix
al mandat pronunciat per Jesús: «Aneu, doncs, convertiu tots els pobles batejant-los en
el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot allò que us he
manat. I jo seré amb vosaltres dia rere diafins a la fi del món» (Mt 28,19-20).
La paraula esglèsia (ekklesia en grec) vol dir originàriament comunitat. La primera
“esglèsia” (comunitat de seguidors de Jesús) no tenia “esglèsies” (temples, accepció que
va venir posteriorment). Es reunien en llocs públics o en cases particulars. A més a més,
tenien “comunitat de bens” (Fets dels apòstols). De fet l’esglèsia dels orígenss’anomena
catòlica perquè “katholikos” en grec vol dir de tots, universal. En el sentit tant d’unitat i
comunitat com d’extensió (oberta a tothom).
Per això l’Església, sempre i pertot arreu, ha aprofitat qualsevol esdeveniment i fenomen
històric per predicar l’evangeli, també en les situacions més adverses. I també ha tingut
capacitat, en cada generació, de renovar la seva presència iel seu missatge en persones de
qualsevol poble i condició. Un sorprenent poder de recuperació davant les crisis, que de
vegades han estat especialment greus.
a) Dels Jesús històric als evangelis (documental i full del tema anterior )
b) De perseguits a dominadors
Desde el siglo I, y sobre todo después de la destrucción del templo de Jerusalén (año 70), el
cristianismo comenzóa propagarse guiado por San Pedro y los apóstoles, y después por los
sucesores. Por tanto, hay un progresivo aumento de los seguidores de Cristo, sobre todo dentro
los confines del Imperio romano: al inicio del siglo IV eran aproximadamente el 15% de la
población del Imperio y estaban concentrados en las ciudades y en la parte oriental del Estado romano.
La nueva religión sedifundió, de todos modos, también más allá de estas fronteras: a
Armenia, Arabia, Etiopía, Persia, India.
El poder polític romà va veure en el cristianisme un perill.
• Quin perill representaven els cristians per un imperi tan poderós com el romà?
Realmente no representaban ningún peligro y al principio los romanos eran tolerantes con ellos.
Más adelante sin embargo, fueronperseguidos porque rechazaban el culto al emperador, porque
se negaban a servir en el ejército y porque mezclaban a las iglesias pobres y ricos, romanos
y bárbaros. Además también fueron culpados de un incendio en Roma en la época de
el emperador Nerón.
Els seguidors de Crist van haver de suportar nombroses persecucions (Neró, Adrià ...)
que condujeron a muchos al martirio: la última, yla más cruel, tuvo lugar al inicio del siglo IV
por obra de los emperadores Diocleciano y Galerio
• Què eren les catacumbes?
Eran 'laberintos' subterráneos que tenían una función civil: hacer de cementerio. Además en
la época que los cristianos eran perseguidos por los romanos se convirtieron su refugio y escondite
así como muchas de ellas su lugar de vivir y su templo (sereunían allí para orar
a escondidas) gracias a su infinidad de pasillos desordenados.
L’any 313 (Edicte de Milà) l’emperador Constantí I, favorable a la nova religió, va
concedir als cristians la llibertat de professar la fe i va iniciar una política molt benèvola
envers el cristianisme. Amb l’emperador Teodosi I (379-395) el cristianisme es va
convertir en la religió oficial del’Imperi romà. A la fi del segle IV els cristians eren ja la
majoria de la població de l’Imperi romà.
• Quines són les causes de l’expansió del cristianisme?
Los primeros cristianos que hubo eran convencidos de su fe y sus creencias,
capaces de dar la vida por la religión, invencibles ante sus principios y si no hubiera
sido así las persecuciones habrían acabado con ellos.
Otra...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.