Relleu Català

Relleu Català
Dades Generals
Algunes dades generals de Catalunya, amb una extensió de 32.106 km2 (un 6,3% de la superfície de l’estat espanyol), limita amb la mar Mediterrània, els Pirineus (frontera amb França i en menor mesura amb Andorra) i amb l’interior de la península ibèrica. Comptem amb 870 km de litoral i 793 de límits terrestres, dels quals 315 km formen la frontera francesa, 65l’andorrana, 359 km de contacte directe amb Aragó i 52,9 amb el País Valencià. En una paraula: També grairabé 400Km de límit occcidental, 260 en el cas de la frontera no fos irregular que no ho és. El perímetre total del territori és de 1475Km.
L’esquema bàsic del relleu català és aparentment simple i sorganitza a patir de tres unitats morfològiques: Els Pirineus, la Depressió Central, el SistemaMediterrani.
Els pirineus, extensos d’est a oest, desde el Cap de Creus, situat al NE, fins a les estribacions orientals del massís de la Maladeta, situades al límit d’Aragó.
1. Els Pirineus
(segons les conques hidrogràfiques)
a) Pirineu Oriental
b) Pirineu Occidental
(segons l’estructura geològica)
a) Pirineu axial
b) Pre-pirineus
I. Serres exteriors
II. Depressió internaIII. Serres interiors
La Depressió Central, que no é nomes l’apèndix oriental de la gran depressió terciària de l’Ebre, que ocupa les terres inferiors i s’esten des de les planes lleidatanes fins a la plana de Vic.
2. La Depressió Central
a) Les gran planes lleidatanes
b) Els altiplans interiors
c) Les conques d’erosió marginals
El Sistema Mediterrani, és format en gran trets perdues serralades separades per una depressió intermedia que discorre paral.leles a la costa i s’estenen des del cap de Begur, a la Costa Brava, fins el sud del riu Ebre, a on s’enllacen, sense solució de continüitat, amb els relleus Ibèrics.
3. El Sistema Mediterrani
a. La Serralada Litoral
b. La Depressió Prelitoral
c. La Serralada Prelitoral
4. La Serralada TransversalLes ementades unitats majors configuren l’esquema bàsic de l’orografia catalana que es contempla amb diverses unitas de relleu secundàries, entre elles , s’ha d’assenyalar el Sistema Transversal, que constitueix un autèntic nus orogràfic a on conflueixen les tres unitats majors, les planes costaneres (plana de l’Empordà,Campde Tarragona) i les formacions deltàiques (deltes del Llobregat i dell’Ebre.
A pesar de la simplicitat de la seva figura triangular i de l’esquema bàsic del relleu, l’espai geogràfic catalá resulta sumament complex, fragmentat i corpatimentat.
Conjugació de factors
* Carácter muntuòs de la major part del territori.
* La diferent naturalesa de les roques.
* La complexitat de les estructures tectòniques.
* El traçat de la xarxa hidrogràfica, en relació al’orientació dels eixos orogràfics principals.
Sobre l’hidrologia, la tònica general és que el curs dels rius transcorren de forma perpendicular als eixos orogràfics, tallant-los per nombrosos punts mitjaçant l’apertura de llargs congostos o bé formant profundes conques d’erosió. D’aquesta manera, s’individualitzan en el territori un gran nombre de cubetes i depressions interiors, envoltades demuntanyes més o menys elevades, a les que cal accedir arpofitant el congostos dels rius o bé creuant elevats passos a travès de les carenes muntanyoses.
Aquest és el cas del tram inferior de l’Ebre català, que en el seu camí vers el mar creua, successivament, el llargs congostos de Maquinensa, Riba-roja i els dos braços de la Serralada Prelitoral que individualitzen la cubeta de Mòra (Pas del’Ase i Barrufemes). Una morfologia semblant individualitza també, les depressions intrapirinaiques (Temp, capçalera del Llobregat), a més cuatre conques d’erosió de la Depressió Cantral (Òdena, Barberà i les planes del Bages i de Vic), entre altres espais ben singularitzats. Amb això, la fragmentació i la compartimentació de l’espai constitueix un dels trets més acusats del territori catlalà....